Mai em fallaràs

Anouk Arias_TERMINALE SB LV3 LYCÉE COMTE DE FOIX

Somric. Per sentir els flocs de neu que es fonen sobre la meva cara. Admirant com cauen majestuosament aquestes petites partícules. El dia no havia anat del tot bé. Nervis, exàmens, coses normals d’una vida d’estudiant. No volia tornar a casa, no sense haver estat amb tu. T’enyoro tant. Sembla mentida que un dia jo et pogués trobar a faltar. Ja era de nit, però volia estar sola amb aquell silenci que t’omple tot el cap i et ressona a les orelles. Plorava, et volia aquí amb mi. Notar com m’abraces fort i em bufes els cabells. Vaig aixecar el cap, i de sobte et vaig veure arribar. Sabia que no em podies fallar. Somric. T’estimo, papa.

Futbol

Marc Bleda_TERMINALE SB LV3 LYCÉE COMTE DE FOIX

El futbol és un esport que ens fa vibrar a tots els seus seguidors. La “salsa” d’aquest art, com va dir l’autor del hat trick del Barça a Göteborg, Pitxi Alonso, és el gol. El gol té dues cares: o bé et fa cridar d’alegria o bé t’esfonsa en la tristesa més profunda. Per explicar els sentiments que ens provoca el gol podem posar com a exemple el gol d’Andrés Iniesta a Stamford Bridge, a les semifinals de la Lliga de Campions de l’any 2009, quan en Ballack es va enfadar molt i, d’altra banda, tots els seguidors del FC Barcelona vam embogir amb el gol màgic d’aquella nit que va dur el Barça als cims del món del futbol.

El primer amor

Federico Quiroz_3r B ESO INSTITUT ESPANYOL

Recordo la meva primera relació seriosa amb una dona. Estàvem molt units: anàvem als mateixos llocs, dormíem junts cada dia… Vam mantenir el nostre amor en secret però, amb el pas del temps la situació era insostenible i  ho vam anunciar a la família i als amics. Em va sorprendre l’alegria del seu pare en saber que la seva filla tenia un altre noi a la seva vida. Van obrir unes ampolles de xampany per celebrar-ho. I tot anava perfecte però, el pare deia que jo l’atabalava, que era una càrrega i seria millor que sortís a conèixer gent nova. I així va ser. Quan el doctor va tallar el cordó umbilical, e

Dues paraules

Ainara Resina_3r B ESO INSTITUT ESPANYOL

Aquell dia, vaig aixecar-me estranya, sentint dins meu un gran buit, i un altre buit més gros a l’altre costat del llit. Al mirar per la finestra, només veia la mateixa monotonia de pluja sobre el vidre mullat, com cada dia. Feia fred, vaig caminar a poc a poc fins a la cuina, a preparar-me un cafè. Em sentia estranya, diferent, faltava alguna cosa a la meva vida que era incapaç de recordar. Semblava que acabava de despertar d’un llarg coma, no em recordava de res, tenia la ment en blanc. Després, vaig tornar a l’habitació i vaig veure una nota a la tauleta de nit, amb dues simples paraules, que encara no acabo d’entendre: Ho sento.

Distàncies

Laia Allué_2n A Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

El meu color preferit és el blanc i tu prefereixes el negre. La meva idea de viatge per recordar és a una platja paradisíaca i tu creus que és al cim més alt de la muntanya. Jo prefereixo una bona pel·lícula i tu llegir-ne el llibre. Jo prefereixo les ciències i tu les lletres. Tu prefereixes la xocolata calenta d’hivern i jo els gelats de vainilla de l’estiu. Tu adores l’olor a gasolina i jo no la puc ni suportar. Tu podries passar-te hores parlant i jo prefereixo escoltar els silencis. Tot i això, quan d’aquí uns mesos marxi de casa, em conformaré d’imaginar que entraràs a la meva habitació i pensaràs: “com et trobo a faltar”.

A flor de pell

Julià Álvarez_2n A Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Estava molt ben preparat. La nit anterior l’havia passat estudiant i havia absorbit tots els conceptes amb l’ajut profund dels sons. Ara el timbre estrident posava en tensió tots els alumnes. És el moment que els nervis comencen a aflorar i el volum de les veus va pujant. Corren apunts desordenats per tota l’aula i entra el professor seguit d’un esclat de decepció. Les taules en moviment i els sorolls de nerviosisme creen un gran rebombori, mentre el mestre, incapaç, demana silenci i serietat. La situació torna a la calma, encara que sota una atmosfera de tensió. L’examen arriba a la meva taula i la ment se’m queda en blanc.

Finisterre

POL ROBERT COMPTE_3r A ESO COL·LEGI JANER

L’experimentat excursionista ascendia per la muntanya, l’envoltaven neu, boira, vent i temperatura gèlida. Quan arribà al cim, amb la barba plena de neu, el nas vermellós i els llavis molls no s’aturà i amb l’últim esbufec decidí fer un pas més, però no hi notà fermesa i percebé aquella sensació com quan, en un malson, caus precipitadament fins que et despertes. Però no es despertà. I quan volgué adonar-se’n ja era dins, xop, esgarrifat, atordit. Havia caigut a l’aigua. No sabia nedar. Ho intentà amb totes les forces però s’enfonsava. Les últimes visions van ser l’aterridora, enorme i punxeguda paret del penya-segat. La boira i la muntanya havien desaparegut.

Vicissitud d’un ser

Clàudia Marsal_3r A ESO COL·LEGI JANER

Una nit tranquil·la, estrany en plena ciutat. Un jove, martiritzat per alguna raó, vagava pels carrers silenciosos, submergit en profunds pensaments. Retenia una fotografia presa entre les mans. L’oprimia amb tanta força però alhora amb inseguretat, que qualsevol hauria dit que es tractava d’una relíquia vertaderament valuosa. No obstant, aquella imatge només contenia el bell rostre d’una noia de similar edat. L’enyorança i la desesperació   inundaven els ulls de l’errant, com la pluja començava a fer-ho sobre el fred asfalt de formigó. Què havia fet? Potser la culpabilitat de negar la vida a una persona innocent era massa per a ell.

Sensacions

Daniel Areny_3r C secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Surto corrents de l’institut, encenc el mòbil i marco el seu número. Li truco amb impaciència. Per fi em contesta: li pregunto si ja té la resposta, necessito saber-ho, necessito saber què fer. Ella em diu que no. Normal, penso jo, deu preferir algú millor que jo. De fons se sent un xerrim i algunes rialles femenines. Les seves amigues. Em sap greu i penjo molt enfadat. El món em cau a sobre, jo que per ella ho he fet tot… enviant-li missatges per animar-la, rebent-la amb regals i cartes d’amor… I a ella tot això li sembla divertit, és més ho comparteix amb les seves amiguetes. Hi ha sensacions precioses però que seria millor no sentir.

Éssers civilitzats?

Luisa Lemos_3r C secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Gràcies a l’evolució humana hem après a fer moltes coses. Que necessitem menjar, truquem al repartidor de pizzes; les cordes vocals, tan evolucionades que les fem servir per cridar i ferir els timpans i la sensibilitat dels que ens envolten. Els cotxes, tan moderns que alguns no entren per la porta i no es poden col·locar bé al seient, fet que provoca greus accidents. La nostra alimentació, tan variada, sobretot a les escoles. Les dietistes volen que mengem cada dia fulles de diferents formes i colors, més conegudes com amanides; o sopes, també de diferents gustos… inexplicables. Sincerament, més valia no haver evolucionat.

Vermell

Núria Duran_4t B secundària E. ANDORRANA SANTA COLOMA

Què es això que hi ha sobre la taula? És un retolador vermell, i un full… I sembla que no és de ningú… Doncs bé, l’utilitzaré! Què puc dibuixar amb un retolador vermell? I si faig un extintor… La veritat és que no sé dibuixar, així que millor… faig… una ambulància de la Creu Roja! No, no, una ambulància és trista i no em ve de gust. Llavors, què puc dibuixar? Coses vermelles, coses vermelles… Un cor! Sí, sí! Dibuixaré un cor, encara que ara que hi penso, no m’agrada ningú i un cor sense dedicar… no té cap gràcia. El foc és vermell, podria dibuixar una espelma, encara que queda una mica tètric… Ja ho tinc! Dibuixaré una…

Mai t’oblidaré

Antonio Cerezo_4t B secundària E. ANDORRANA SANTA COLOMA

Tots naixem amb somnis i desitjos per complir, però sense tu no tinc res a fer. Trobo a faltar aquella carícia, aquell petó, aquella abraçada i el xiuxiueig del “bona nit”. Tanco els ulls i penso… la teva imatge comença a ser borrosa. Anhelo que tornis amb mi i que la teva fugida no hagi estat més que un malson. Cada dia que passa em sento més sol, més trist i res no em dóna tanta vida com tu! Les hores se’m fan eternes i doloroses. Espero, espero… No tornes, ni tornaràs. Cada nit, abans d’anar al llit, miro i busco l’estel que més m’enlluerna. Sé que hi ets. T’enyoro, però el teu record perdurarà en el meu cor per sempre.

Records

Patricia Fernández_1r STG LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia fa molt anys, en el qual no em recordo de quin temps feia, estava a casa d’uns amics i vam pensar a fer un vídeo, per passar el temps. El tema del vídeo era absurd perquè no teníem idees, però això no va ser la raó que ens va fer desistir de fer-lo. Vam començar a gravar-lo i a inventar-nos el guió segons avançàvem amb el vídeo. Algunes escenes les repetíem perquè enmig del text començàvem a riure. Tot era perfecte fins que em vaig adonar que em faltava una cosa, vaig tocar la meva orella i efectivament em faltava l’arracada. Aquell dia vam acabar tots al terra buscant l’arracada desapareguda.

Perill d’extinció!

Marlene Maldonado_1r STG LYCÉE COMTE DE FOIX

Portava la música al màxim. M’havien dit que posar-se a cent amb música destructora i sortir-ne viu era cosa de bojos. Aquesta bogeria em mantenia viva. Era l’única manera d’oblidar el passat. Somiava a saltar de molt amunt de la mà d’algú per immortalitzar aquest sentiment i impedir-ne la destrucció. Però l’eternitat és per a bojos plens d’adrenalina. Ja no en queden, de bojos tan bojos com per deixar dos noms gravats en arbres, bojos que encara creuen en l’amor i s’hi deixen la vida. Ja cap boig faria una bogeria semblant. Jo que en volia un, però on? Simplement ja no en queden d’aquesta classe de bojos.

Què passa

Sara Baptiste Barroco_1r DEP FORMACIÓ PROFESSIONAL-SASO

Per què ploren tots? No ho entenc. En aquesta habitació, tots ploren i no sé per què. Camino per tota la casa sense saber què està passant. A totes les persones que trobo els pregunto si saben què passa. Pregunto i pregunto però ningú em respon. Oh, quina ràbia!  Vull saber què passa. Mentre passejo, em ve a la memòria tota la meva infància. No! La meva mare també plora. El meu pare i el meu germà estan al seu costat. Escolto com la mare crida el meu nom, amb desesperació. El meu nom? El meu nom! Entro a l’habitació on els plors no s’aturen. No m’ho crec. Sóc jo la que és al taüt. Això és impossible, no pot ser. Estic morta!

Dones del món

Judith Gómez Rico_1r DEP FORMACIÓ PROFESSIONA-SASO

Em llevo amb por, sense saber si vindrà, sense ganes d’aixecar-me. Estic callada, al llit, escoltant com s’apropa a l’habitació. Les passes s’aturen i obre la porta. Amb por, em llevo i em poso a fer el llit sense mirar qui entra. Escolto una veu que pronuncia el meu nom Marta! No sé què fer, no responc i continuo fent el llit sense girar-me. Està al meu costat, m’agafa la mà d’una revolada i em diu que trigo, que ha planejat coses per a mi. Amb la veu tremolosa li dic: ara vinc, acabo això i vinc. Fa mitja volta i se’n va tancant la porta; començo a plorar, amb la mà a la boca, les llàgrimes cauen a poc a poc per la cara fins al terra.

La vida

Patrik Pinto_3r A SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Què és la vida?
Quan li preguntes a la gent no t’ho sabrien dir…
La vida és curta, quan ets petit ja no te n’adones que ja t’has fet gran.
La vida té sorpreses, angoixes, emocions i cops dolorosos que  costen de superar, però sempre s’ha de ser fort i el que no pots fer en aquesta vida és rendir-te.
S’ha de ser fort…
Sobretot disfrutar-la quan ets petit i a l’hora de ser gran tenir salut i feina.

El millor amic

Patrícia Sendao_3r A SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Tots o gairebé tots tenim un millor amic. Aquesta és la persona que t’ajuda en els bons i els mals moments. La persona que sempre tindrà temps per a tu, la que et farà riure, la que et farà veure els teus errors sense fer-te mal, i la que sobretot i per sobre de tot estarà sempre amb tu quan ho necessitis sense importar el moment ni les circumstàncies. Aquest ho sap tot de tu, i t’accepta tal com ets. Quan estàs amb ell o ella les alegries se’t multipliquen i les penes passen a dividir-se, fins que ja no hi són. La confiança que un tant desitjava l’ha trobat en ell. Un millor amic és aquell que arriba quan tothom se n’ha anat.