Dia: 3 de novembre de 2013

FERRAN MATA_4t C
EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Vam pujar a l’autobús. La calor ens pesava a l’esperit. Un estrèpit em sobresaltà: l’autobús emprenia el seu viatge amb nosaltres dos a l’interior, un viatge sense retorn cap al desconegut. Cada cop era més i més fosc, fins que ja no vaig poder veure res de tot allò que ens envoltava: aquell preciós paisatge s’havia apagat. Desconcertat, vaig buscar una mà amiga que m’ajudés en aquell moment de debilitat i, de cop i volta, em vaig desconnectar, em vaig adormir. En despertar, uns rajos de llum em donaven directament a la cara i el mòbil sonava dins l’estreta butxaca dels pantalons: era l’àvia, per saber si havíem arribat a la platja.

MARIA MORATÓ_4t C
EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Menys de sis hores per aixecar-me. No hi ha manera. Obro el llum, agafo un llibre vell i començo a llegir. Tres capítols i res. Faig mitja volta, ho provo del costat esquerre. Deixo el llibre sobre la tauleta i repasso totes les coses que he fet durant el dia. Torno a girar-me i plego una cama. Me n’adono, cada nit el mateix. Tanco els ulls a la força i em munto les meves paranoies. “Què agafaria si a mitja nit hi hagués un incendi?, el jersei blau? És nou, però… el taronja m’agrada més, potser els dos…” I amb aquells pensaments entro en un somni ple de jerseis que em portarà a alguna conclusió que evidentment demà no recordaré.!