Dia: 7 de novembre de 2013

CARLA MOIX_1r batxillerat B
INSTITUT ESPANYOL
Les gotes d’aigua queien amb fluïdesa i li mullaven els cabells. Era un dia fosc, el cel semblava trist. Mirava l’horitzó. Portava tots els dies de la seva vida escoltant el mateix discurs, però aquell dia era diferent. Tenia ganes de canviar, provar de ser feliç, sentir-se lliure. S’havia guanyat aquest dret. Sabia que els pares volien el millor per a ella, però el millor d’uns és el pitjor d’altres. I ara, sentia el maleït soroll d’una última esperança per salvar la seva vida. Cinquanta metres semblaven deu mil metres i cinc minuts de vida semblaven dos segons per reconèixer que no hi havia lloc per a la llibertat en la seva vida.

CLÀUDIA ACHÉ_1r batxillerat B
INSTITUT ESPANYOL
Les nou del matí. La claror lletosa que entra per la finestra m’ha fet obrir els ulls. Sense llevar-me del llit miro fora. És un dia fred, ennuvolat. Aviat començarà a ploure. Decideixo aixecar-me i, abans de posar els peus a terra, miro on són les espardenyes. Encara mig adormida, vaig a la dutxa. Em fico dintre, obro l’aigua calenta i m’hi estic una bona estona. Em vesteixo i vaig a l’estació d’autobusos a recollir la Júlia, la meva germana. Quan la veig, vaig corrents cap a ella a fer-li una forta abraçada, feia mesos que no la veia. Em diu que m’ha de donar una notícia. Està embarassada de quatre mesos i es dirà Pol. Fa sol.