Carpe Diem

Raquel Gurí_3r A
EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Tinc 17 anys i m’han d’operar: m’han d’amputar una cama. Quan m’ho van dir vaig perdre la il•lusió de continuar vivint. Faig atletisme i aquesta operació no em deixarà tornar a córrer. Ha arribat el dia, em queden poques hores amb dues cames. No m’ho penso i surto a córrer, saltar i ballar com una boja pel carrer apurant els últims minuts que em queden. Ara sí, ha arribat l’hora d’anar a l’hospital i entrar a quiròfan. Ja no tinc cama. Fa uns anys em van detectar una infecció de la que no sabien i encara avui en desconeixen l’origen i per això han decidit operar. Han passat 2 anys i m’he posat una pròtesi, tiraré endavant.

Confiança

Naiara Escabies_3r A
EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

No sé si ho hauria de dir però estic embarassada i tan sols tinc quinze anys. No sé què fer. Els meus pares encara no ho saben. Només ho he pogut explicar a la meva millor amiga. Ella m’aconsella que els digui i que avorti però jo no ho tinc tan clar. Per molt que em costi he de parlar amb els pares; necessito la seva opinió. Faig el pas i m’hi llenço: “Estic embarassada”. Els meus pares es queden parats en un silenci que se’m fa llarguíssim. Va ser la millor decisió que vaig prendre. Aquesta i tenir el meu fill amb el suport de la meva família. Malgrat les mirades i els comentaris de la gent sóc la dona més feliç del món.