Dia: 14 de novembre de 2013

Raúl Rodríguez_4t A EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Tot està calculat. L’estupor els envairà en l’intent d’assimilar el nou concepte. El que senten els sonarà ridícul i passarà de ser temut a ser objecte de mofa. Llavors tot seran rialles. Algunes mans s’alçaran i, de fons, el xiuxiueig dels comentaris es perllongarà. El mestre farà un incís per demanar silenci abans de reprendre el seu monòleg. Uns donaran voltes a qüestions sentimentals, d’altres imaginaran una llista de les activitats que faran quan surtin d’aquell lloc de confinament, i la resta parlaran de temes aliens al temari. De sobte, la monotonia serà trencada per un soroll agut i estrident que marcarà el canvi de classe.

Claudine Cantor_4t A EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Sobre una roca observa el seu entorn. Diu que les formigues treballen juntes per sobreviure; que són intel·ligents! Ensuma les flors i comenta que és increïble que desprenguin olor. Li dono un panet robat i l’assaboreix. Em pregunta: per què el menjar té gust? Quan vaig a respondre m’assenyala que em calli i que escolti els ocells que canten. Agafa una pedra i em qüestiona per què la pot tocar. Sense deixar-me parlar em pregunta quina cosa ens permet viure. No sé què vol dir. Però li responc que són els sentits els que ens donen forma a la vida. I com sempre fa, Sòcrates em fa una nova pregunta amb l’habitual “què és..?”.
Ho escric tot.