Dia: 16 de novembre de 2013

Ana Santos_4t A INSTITUT ESPANYOL D’ANDORRA

Has de ser fort, has de continuar lluitant, has de mirar sempre cap endavant. El que decideixis depèn de la teva actitud. Parlem del teu futur i tu el pots fer real. Sé que no sóc al teu cos, tampoc a la teva pell però tens gent al teu costat que t’ajuda. Tu tens molt per davant perquè encara no ha arribat la teva hora. És normal que sentis por, que ja no sàpigues què fer, s’ha de plantar cara a la mort, has de ser valent. Vés contra el vent i contra el temps si és necessari, tu tens el rellotge a la teva mà i pots fer que pari. Pensa en positiu, no estàs sola, hi ha molta gent lluitant amb tu, no estem fets per abandonar, som guerrers.

Adrià Gómez _4t A INSTITUT ESPANYOL D’ANDORRA

I així et veus, sol, sense ningú en qui recolzar-te, ningú que et doni la mà i ningú en qui confiar. Tots se’n van, un a un, però els oblides, i cada dia et sents sol. A l’institut malament, moltes vegades sents que no vals per a res, que no te’n surts. Arribes a casa i la història es repeteix. No pots més, i de sobte, apareix aquest somriure preciós que tens, aquest petit raig de llum esperançador que és capaç d’ajudar qualsevol. Apareixen els teus petons i m’alegres la vida, malgrat tot. Tu ets capaç de fer-me sentir el millor i que tot se m’oblidi. Tot i que aquest escrit sigui per a l’E-640, l’escric pensant en tu.