Saray Paredes _3r A INSTITUT ESPANYOL
Una tarda de tardor plujosa i freda estava mirant per la finestra. Les fulles queien dels arbres lentament i silenciosament. Ja no sabia què fer, no sabia si somriure o plorar, si una cosa estava bé o malament, estava confusa. Notava que el meu cor bategava molt fort i no podia quasi respirar, no podia més amb la meva ànima, com si fos la fi del món. Vaig seure, notava el meu pols lent. Tot era silenciós. Solament s’escoltava el meu rellotge de cucut i els batecs del meu cor. Em sentia sola, vaig agafar un ganivet i em vaig tallar les venes, però abans de tot, vaig deixar una nota a la meva mare que deia: Estimada mare: t’estimo.