Dia: 30 de novembre de 2013

Òscar Rodríguez_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Estic mirant Es fa fosc, una gran pel·lícula de terror que emeten a la televisió. Se’n va la llum i vaig a veure si s’han fos els ploms, però tot està cor­recte. Vaig corrents cap a la finestra més propera a la recerca d’alguna altra finestra il·luminada o d’algun punt de llum, però no veig res, tot és fosc. Vaig cap a la porta de l’entrada a veure si trobo un veí, però la porta està tancada i no s’obre ni amb la clau. Solament puc esperar. M’assec recolzant l’espatlla a la porta. Puc distingir al passadís la silueta d’un home d’estatura mitjana. Espantat, començo a cridar i a donar cops, però ningú no em sent, només el meu assassí.

Emma Brightley_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Estic al darrere, sola, esperant el meu torn per sortir d’aquí. Ningú m’havia dit que això em passaria. Ningú. Tampoc ho haurien endevinat mai. Mai. Els crits d’allà fora són esfereïdors, més del que em podia imaginar. Sento els trets, i com travessen el seu cos. Quina sensació més estranya. Encara que estigui aquí a dins, sento la baralla de fora a l’estómac. I ara la mort d’ell. Dintre meu, la nena ingènua de fa cinc minuts em diu que el salvi, però és tard. Massa tard. Aquí t’enter­ro, innocència, amb aquesta escena: el perill de mort d’ella i la mort d’ell. La salvació de la meva àvia, i jo, i la mort del llop que quasi ens mata.