Oferta

Àngel Vicente_T SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Em trobo en una mena de barracó amb rodes, un sentiment d’angoixa em puja pel cos i les cames em tremolen. De sobte sento un crit. Sé que darrere d’aquest crit s’amaga la mort. La por s’apodera del meu cos, no em puc moure. El barracó es para i s’obre una porta. Els rajos de sol m’enceguen al principi, després veig un passadís per on m’obliguen a passar uns homes armats amb porres elèctriques. Sento un cop sec però no m’adormo completament fins que noto una fulla freda i afilada de ganivet travessant el meu coll. Entres en un supermercat a comprar el sopar, decideixes fer un estofat, et quedes mirant una peça de carn, sóc jo.

El gran espectacle

Albert Tomé _T SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui no hi ha lluna i el cel és serè, és perfecte. Agafo el que necessito: la jaqueta i els prismàtics. Estirat al mig del jardí i amb un bon angle de visió contemplo el que m’ofereix el cel nocturn d’hivern. És tot un espectacle: constel·lacions per aquí, planetes per allà i un estel fugaç, quina sort!
Llavors em paro a pensar en la immensitat de l’univers. Hi ha d’haver algú (o alguna cosa) que pugui estar mirant des de l’altre costat? Per què no? Això em fa pensar en els científics, que tot això de l’exploració de l’univers només ha fet que començar i que tard o d’hora trobarem veïns, llàstima que no viurem per veure-ho.