Dia: 15 de març de 2014

Carla Marfany_2nde E LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot comença un dia qualsevol, comencem a respirar i a sentir. Però és a partir del voltant dels sis anys que la nostra memòria pot recordar. I de cop i volta, en un obrir i tancar d’ulls, ens adonem que la nostra infantesa passa a ser el nostre passat. I solament ens queden marcats els records d’aquella tendra època. Som més madurs i responsables. Pensem abans d’actuar. És el període on tots els nostres típics somnis es fan realitat, ens casem i, a poc a poc, formem una família. Construïm el nostre propi i únic món. El temps ha passat. Ens mirem al mirall i la nostra vida ha passat. Aleshores ens preguntem: hem gaudit de la vida?

Meritxell Pons_2nde C LYCÉE COMTE DE FOIX

Ningú s’ha parat a pensar que, generalment, les coses dolentes que passen al món són sempre notícia? No dic pas que no estigui bé que se’ns informi, però, el naixement d’un nadó en bona salut és notícia? O l’acollida d’un gosset que estaven a punt de sacrificar? O l’èxit d’una operació que ha pogut salvar una vida? Malauradament, no. Tenim la impressió que el món està arrebossat de tragèdies. Però no és així. Veure el sol sortir, dia rere dia, no és d’agrair? Aquelles petites cosetes que ens semblen tan evidents que no hi parem atenció, fins al dia que falten. Hem d’aprendre a extreure les bones coses i transformar-les en notícia.