Paula Hurtado_3ème Lycée Comte de Foix
L’Aru, el nen raret de classe. Tenia disset anys i estava a batxillerat. Anava a segon, però no assistia a classe. Tots es preguntaven per què venia una setmana al mes. L’Aru no venia quasi mai a classe. La raó d’això era una cosa molt tabú per a la seva família, era un tema que mai tocaven o, que si ho feien, era de forma despectiva. L’Aru patia depressió. Segons la seva família era un exagerat o un dement, segons els seus coneguts només volia cridar l’atenció, segons el seu xicot era algú molt fort. Li hauria agradat dir-li al Nocte, el seu xicot, que potser no ho era tant quan va fer l’últim pas de la seva vida cap al buit.
Dia: 3 de gener de 2023
L’escapada
Iraida Ferro_3ème Lycée Comte de Foix
Em passo les mans pels cabells. M’aturo. No m’ho crec. M’acabo d’escapar. Corro camí amunt. Em trobaran abans que hagi pogut arribar. Malgrat tot segueixo, vaig vestida completament de negre a excepció de la jaqueta rosa que porto d’abric. Em poso la caputxa i em cordo la cremallera. Després d’uns 10 minuts, arribo. Són les 22.00 quan em dirigeixo cap a l’entrada. I sense pensar-m’ho dues vegades, vaig directe cap a on sé segur que hi ha la meva àvia. Aleshores, m’assec amb l’esquena a la paret i respiro. Li parlo però no contesta. Estic plorant. Però no m’importa. Estic sola. El cementiri és buit. Ningú em sentirà.