Mes: febrer de 2023

Papallones a la panxa

per

Lucas Bebiano_3r D  EA segona ens. Sta Coloma

Estava massa nerviós. Sentia una pressió a l’estómac. Potser era allò que diuen de les papallones. L’hora s’atansava i em posava cada vegada més nerviós. Diuen que els nervis són bons perquè significa que allò et preocupa, que t’importa de veritat. Estava a la fira i hi havia molt soroll. Tenia por de no escoltar el mòbil si sonava, així que el mirava a cada instant. Cap senyal de moment. Calmava la meva ansietat donant voltes, esperant aquell missatge que ella m’havia promès. No podia parar de pensar-hi, fins que… “Per fi, un whats!”. De sobte, la vaig veure davant meu amb el mòbil a la mà. Em va somriure i la resta va ser màgia!

L’última vegada

per

Elena Benedicto_3r D EA segona ens. Sta Coloma

Se sentien crits de la meva germana. La tensió de la seva emprenyada es podia escoltar des de la meva habitació. El temps començava a passar molt de pressa i l’ansietat feia tremolar el meu cos. Buscava una sortida fàcil, però ja era massa tard, els pares ja eren a casa. Només havia de ser honesta i demanar perdó. A poc a poc, amb ritme lent, vaig sortir de l’habitació. Vaig arribar al menjador. Em vaig apropar a ella amb passos ferms, però temorosos mentre em preparava per dir la veritat que havia estat amagant. No volia ferir els seus sentiments, però ho havia de dir: –Sister… He sigut jo! Jo m’he menjat el teu tros de pizza.

La vida d’una lectora

per

Emma Sánchez Jubete_3ème H Lycée Comte de Foix

Mentre sopo sola, en silenci, a la taula del menjador, no puc deixar de pensar en el llibre que acabo de llegir. Una història d’amor amb un final tràgic. Sempre em sento desgraciada perquè somio tenir una història d’amor com les que llegeixo, però amb un final feliç. Sé que no soc l’única a tenir aquest tipus de problema, perquè a les meves amigues els passa el mateix. Molta gent, quan ens sent parlar d’aquests temes, ens diu que estem boges. D’altres es limiten a posar-nos una mala cara i marxen. Però tornant al tema, segurament us pregunteu “per què no pots tenir-la?”. Doncs perquè estic enamorada de personatges ficticis.

La por

per

Daniel Armengol Taboas_3ème H Lycée Comte de Foix

Por del desconegut i també del conegut. Por de la foscor i de la claror. Por de ser acceptat i que no t’acceptin gaire. Por de fer mal i que te’n facin. Por de l’amor i del desamor. Por de ser conegut i d’estar sol. Por de la felicitat i de no ser feliç. Por de la riquesa i de la pobresa. La por experimentada per qualsevol ésser viu davant d’un possible perill no és un sentiment dolent. La por t’ajuda a estar alerta. Et fa ser conscient de la realitat de la vida. La por neix sempre de la ignorància. L’única cosa de la qual hem de tenir por és de la por. No permetis que la por sigui un obstacle per complir els teus somnis. O això em van dir.

Un curs

per

Abril Bafalluy Cuadra_3r B Col·legi Sant Ermengol

Des de la finestra de la classe es veuen els pics de les muntanyes més boniques del país. Observant aquelles vistes em passo bastantes hores, que a vegades passen lentes. Comencem el curs amb les muntanyes encara verdes. Quan hi plou, aquest verd s’intensifica, però aviat es dilueix entre les acolorides taques marrons, ataronjades i vermelles de la tardor. Més tard cauen els primers flocs de neu i en poc temps els arbres ja estan gelats. Sense adonar-nos-en ja és abril i plou mil. Es desglaça tot, és clar, i amb la calor que arriba finalment, ja ha passat tot un curs. Un curs observant els pics de les muntanyes més boniques del país!

Empenyent-me a l’escola

per

María García Cobo_3r B Col·legi Sant Ermengol

Sento que algú em persegueix, tinc por, corro amb totes les meves forces. El cor em va a mil. Miro enrere i no veig ningú, només veig ombres apropant-se, cada vegada són més a prop. Quan em giro un altre cop, una foscor em tapa la cara, no veig res. És el llençol que em desperta d’aquell malson.
Surto de casa corrent, arribo tard a l’escola però camino molt lent, tinc son, no he dormit gaire bé, he tingut un malson.
Mentre camino, sento que algú em persegueix, tinc por, corro amb totes les meves forces. El cor em va a mil. Miro enrere i no veig ningú. Quan em giro un altre cop em trobo a l’entrada del col·legi. He arribat a l’hora.

La riquesa d’un rodamon

per

Inés Alís Besnard_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

El mirall no reflectia la felicitat, però sí un home ben vestit amb el món sota els peus. Una vida que qualsevol pot desitjar. Un home amb una gran quantitat de diners.
Amb un pas decidit caminava sota la pluja. A l’aixoplugar-se sota el portal d’aquell edifici, es trobà a prop d’uns rodamons. No podia amagar el fàstic que li provocaven, aquells pidolaires no s’esforçaven per canviar la situació.
Però la intriga no desaparegué. Només observant la tendresa en què es parlaven entre ells, i les rialles que apareixien en les seves cares, sentí una gran onada de gelosia i pietat per ell mateix. La seva riquesa no omplia el buit del seu cor.

No

per

Adrià Estrada Rodríguez_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Tot i que no era el primer cop que anava amb avió, sí que era la vegada que tenia més nervis. Tres homes grans em miraven, però no m’estranyava ja que ho portaven fent un parell de dies. Tot i que no ho semblés, estava content que ja s’acabés tot el que havia viscut els darrers dos dies. L’avió seguia pujant amb rapidesa. Volien perdre el menor temps possible. De sobte, els núvols deixen de moure’s i en un tancar i obrir d’ulls estic caient des de quilòmetres d’altura sense poder fer-hi res, ni utilitzar res per impedir-ho… però tampoc no ho vull impedir, només vull tancar els ulls fins arribar a baix i no poder tornar-los a obrir.

El secret de la Marta

per

Daniela Galindo_3ème G Lycée Comte de Foix

La Marta era una noia nova que havia arribat al col·legi i tothom volia estar amb ella,  però a la Lucia no li queia bé, tenia un mal pressentiment. La Marta sempre portava una polsera molt estranya, que mai no es treia. La Lucia va descobrir que era d’un correccional de Barcelona. Ella es va espantar i li va explicar al seu oncle, que era policia. El dia següent, la Marta ja no va venir a l’escola, ni l’endemà… Després d’uns dies, la Lucia va llegir al diari que una nena s’havia escapat d’un correccional de Barcelona…
Quin secret amagava la Marta? En aquell instant vaig veure que el meu futur estava en perill…

SOLidaritat

per

Eric Sinfreu_3ème G Lycée Comte de Foix

Quan els robots es van posar al servei dels humans, tots els nens en volien un per tenir un amic artificial empàtic i tendre. L’única cosa que necessitaven per seguir funcionant era l’energia solar. Un androide que es preocupava per la seva propietària va decidir fer un tracte amb el Sol: si destruïa la màquina de pol·lució que tant detestava, curaria la nena. Així que amb molt d’esforç, va aconseguir destruir la màquina, però la van substituir per una de més grossa, i de totes maneres el Sol va complir el pacte i és així com la nena es va salvar. Anys més tard, el robot es va trobar a la deixalleria. Però la missió s’havia complert.

Planificació

per

Carolina Paredes Cordones_3r B Col·legi Mare Janer
7:00- Despertar-se 7:05- Fer el ronso 7:10- Fer el llit 7:15- Dutxar-se 7:20- Vestir-se 7:25- Esmorzar 7:30- Raspallar-se les dents 7:35- Preparar l’escola 7:40- Sortir de casa 7:45- Córrer a agafar l’autocar 7:50- Pujar-hi 7:55- Reproduir música pels auriculars.
8:10- Arribar a l’escola 8:20- Primera classe 8:30- Entregar el treball 8:35- Convocatòria a recepció 8:40- Baixar a secretaria 9:15- Arribar a la localització indicada 9:20- Atac de pànic 9:30- Calma 9:35- Visitar la mare 9:55- Parlar amb el doctor 10:15- Mal pressentiment
10:20- Operació complicada 10:30- Equivocació 10:40- Notícies dolentes 10:50- Contactar la funerària.

La pitjor pèrdua

per

Maria Mallol Jordana_3r B Col·legi Mare Janer
Sempre intentava ajudar els altres. Alegrar el dia als seus amics encara que el d’ella estigués anant pitjor. Mostrar sempre un somriure per no preocupar-los. Es limitava a dir un simple “Estic bé” quan li preguntaven com estava només per no entristir el dia de l’altra persona, per no molestar o senzillament per no fer-los perdre el temps. No parlar mai dels seus problemes ni tan sols amb ella mateixa pensant que ja se n’anirien sols. Fins que explotava i els ulls se li emplenaven de llàgrimes. Així ho feia sempre, mostrar-se feliç per no perdre la gent del seu voltant. Fins que la que es va acabar perdent va ser ella mateixa.

Aquell dia…

per

Ariana Martínez_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Aquell dia va ser el més impactant de la meva vida. Vaig arribar de l’escola i no veia el papa per enlloc i veia que la mama estava trista. Em vaig acostar i li vaig demanar pel papa i ella em va respondre: “El papa i jo ens divorciem”. Jo en sentir això em vaig quedar impactada i se’m va partir el cor, vaig pensar que ja no el tornaria a veure més. A partir d’aquell dia la meva vida va canviar per complet i també la meva manera de ser. Em vaig tornar més tímida i amb moltes inseguretats. Només desitjo i espero que en un futur pugui entendre aquesta situació i poder tornar a ser jo mateixa o simplement pensar que tot passa per alguna cosa.

Història d'un youtuber

per

Vidal Figueres_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Aquesta és la història d’un youtuber que es deia Manolo, al qual li agradava molt el món paranormal. Un dia, estava al seu poble i, com que hi havia un hospital abandonat i és un dels llocs amb més moviment paranormal del món, el Manolo va decidir anar-hi i entrar-hi sol, com sempre. L’exploració va començar molt bé, no veia ni sentia ningú, però al cap de 20 minuts va començar a sentir uns sorolls molt estranys al segon pis. Va anar-hi i va trobar-se de cara amb un esperit. Van passar setmanes i setmanes i els seguidors del Manolo van començar a buscar-lo. El van trobar mort amb una nota sota el braç: “Qui busca, sempre acaba trobant”.

Inconformisme adolescent

per

Liam Astrié Blanco_3C  Lycée Comte de Foix
Vull avisar-vos que em fa molta mandra escriure un relat, per tant no el faré com espereu. Prefereixo explicar la meva situació. També vull comentar que el premi em sembla pobre comparat a l’esforç dels alumnes. Però, és el que passa avui dia, que les escoles no gasten calés ni per comprar unes mandarines en bon estat. Fins i tot els alumnes ens hem cansat que hi hagi vaga dia sí, dia també: no és just per al nostre aprenentatge adequat. Els qui patim les conseqüències som els actors del futur. Reivindico que alguns sistemes educatius canviïn el mètode per un de més flexible. Si em tracteu com a noi problemàtic, com espereu que actuï?

Estèril

per

Martí Sansa_3ème Lycée Comte de Foix
La sang que tenia a les mans no era pas meva. La dona cridava, quasi em suplicava de parar, però jo sabia que encara no era el moment. Aquell objecte punxegut i metàl·lic em servia per anar-li retallant el cos de forma acurada, precisa. Ella cada cop cridava més, deixant escapar la vida. Sense pietat, jo continuava la incisió, curós, gaudint de l’instant. Només quan vaig considerar que era suficient, vaig parar. Aleshores, els xiscles de la dona van donar pas a uns crits aguts i primitius com els d’un nen que acaba de néixer. De seguida, vaig donar el bebè a la mare, i vaig ordenar que ho netegessin tot per a la següent intervenció.

L’home del passadís

per

Diego Gerhart_3r  Col·legi Sagrada Família
Es deia, des de feia temps, que pels passadissos del col·legi un senyor d’aspecte misteriós passejava entre les aules de l’ESO mentre xiulava unes cançons molt estranyes que ningú no coneixia. Ja que cap alumne no sabia qui era aquell home, van decidir posar-se a investigar a les hores del pati. Feien torns, primer anaven els cursos de primer i segon de l’ESO, i després, els de tercer i quart als patis del migdia després de dinar. Finalment, van arribar a una conclusió: l’home del passadís era un dels professors. Resultava que era el professor de biologia i també de física i química que passejava pel col·legi durant les seves hores lliures.

El desastre

per

Thalia Ferreira do Rego_3r Col·legi Sagrada Família
La nit passada vaig sortir amb unes amigues. Els meus pares estaven de vacances i les vaig portar a sopar; així després ja anàvem juntes. Vam quedar a la tarda per planejar-ho i fer un berenar. Al capvespre vam anar a casa de cada una a buscar roba per sortir. Vam arribar a casa i jo vaig començar a fer el sopar, hi havia fideus. Quan ja estàvem preparades vam sopar. Com que les convidava, jo agafava la cassola, repartia el menjar i ho recollia tot. Després vam anar de festa. Quan vaig tornar a casa, hi havia els bombers. Ho vaig trobar estrany, vaig entrar i no es veia res. Oh, la casa… M’havia deixat el fogó encès! L’endemà…

Scapetwo

per

Mia Flaqué_3r E EA 2a Ensenyança d’Ordino

La Marta i el David estaven passejant quan uns nois amb màscara els van agafar i els van tancar en una habitació. Els nois de la màscara només els van deixar una carta que deia “heu de sortir d’aquí”. Els nois van escorcollar tota l’habitació per veure si hi trobaven alguna pista i van veure un botó, el van prémer. Hi havia 2 sa-les, en una posava la inicial   D i a l’altra una M: es van col·locar cadascú a sota    de la seva inicial. Les sales es van   tancar, el David va prémer un botó
i la Marta va poder passar a una al-  tra sala, cada vegada els nivells de     les sales s’anaven complicant. Han
de decidir qui anuncia la mort de
l’altre.

La moto viral

per

Joel Ferreira_3r E EA 2A Ensenyança Ordino

Fa unes setmanes estava amb uns amics xerrant al pati de l’escola sobre les xarxes socials, aleshores un d’ells va dir que va veure que hi havia un nou repte que consistia a robar una moto del carrer per fer-se viral, tots li vam dir que era una estupidesa. A pesar d’això, ell va insistir a fer-lo, al final no li vam fer cas. L’endemà aquest amic no va vindre a classe, quan vaig arribar a casa vaig tenir una terrible sorpresa, a la premsa s’estava dient que un nen de 12 anys sense carnet havia robat una moto de gran cilindrada i que l’aventura va acabar en un accident. Ara el meu amic fa tres setmanes que està en coma “gràcies” al repte.