Laia Minguella Rull_3r C COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Trobava a faltar dormir sota el llit, sentir els roncs dels que dormien damunt seu, observar-los quan ja estaven ben adormits… Però no hi podia fer res, havia ocupat el cos del nen, havia d’actuar com ell. L’últim que volia era aixecar sospites. Ara sap que no és tan dolent ser portador d’aquell soroll estrany que crea malsons i que s’ha d’assegurar que no existeix abans d’adormir-se, quan la foscor ho inunda tot. Recordava les nits en què el nen cridava la mare perquè mires sota el llit. Ho trobava a faltar. Ara la mare entra a l’habitació i li diu: “Vols que miri sota el llit?”,- “No, estic segur que ara no hi ha res.” I somriu.