e_640

Ana Isa Areal_2n batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

La llum brillant sorgeix d’entre les fulles dels arbres despullats, el record del cant dels ocells desapareguts, la fredor de l’aigua brollant en el riu sec… S’imagina un escenari idíl·lic en la seva mísera realitat. Un insult, un cop, un retret. Surt al carrer i es maquilla amb un somriure, les parets són sordes, les finestres cegues i la porta amaga secrets que tothom desconeix. Un insult, un cop, un retret. Que n’és de fàcil dissimular que tot va bé. Un insult, un cop, un retret. L’amor ho aguanta sense trencar-se. Un insult, un cop, un retret. Cal despertar i ser feliç, hi ha massa falsos somriures. Aixeca’t i viu.

Llorenç Miquel_2n batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

La crisi és un regal per a tots aquells que saben lluitar per trobar solucions. No podem pretendre que les coses canviïn si sempre fem el mateix. Sense crisi no hi ha res a millorar ni a superar; sense crisi no hi ha reptes, i sense reptes, la vida és una rutina, lenta i avorrida. És, doncs, en la crisi, en la ruptura de la rutina, en la voluntat de superar-se i de superar tots aquests reptes, on rau el progrés. I és en el progrés, dotat d’un optimisme que es transmet a l’entorn, on trobem un dels pilars de la felicitat; aquell estrany sentiment que arreu acompanya i que tant de sentit dóna a la vida.

Sandra Garcia _2nde CDE LYCÉE COMTE DE FOIX

Mires davant. Un full, preguntes; per mi un jeroglífic. A la dreta, tothom escriu. Finalment, mires a l’esquerra, intentant trobar algú que et digui una solució, una pista; però res. Els talons de la professora em maten i la suor és insuportable. Aleshores és quan comences a penedir-te de no haver estudiat, de no haver escoltat, d’haver fet el graciós… Després ve la fase de negociació “i si al pròxim control trec un excel·lent” i si, i si, i si… . Comences a pensar en tot una mica. Penses que tot el que facis depèn d’aquest examen i quan te n’adonés ja és l’hora i desitges que no te’l tornin mai.

Estefanía Alves_2nde CDE LYCÉE COMTE DE FOIX

Dues hores, li quedaven solament dues hores. L’atracament a la benzinera no havia estat mai una bona idea però ja era massa tard. Era conscient que el seu temps estava a punt d’acabar. Que mai tornaria a veure el sol, que era la fi. En la seva cel·la, pensava que la seva vida havia estat un error i que l’únic culpable de totes les seves decisions i del seu destí, era ell. Ell no sabia que l’atracament es convertiria en un triple assassinat. El pla era senzill però les coses es van posar difícils i complicades. Ha estat un accident, ella no volia matar ningú. Si tingués una segona oportunitat… Però massa tard… Maleïda sigui!

Fabio Amorim_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX

No ho sé. Vaig entrar al bar d’en Ramon i no em sentia gens bé. Era com si alguna cosa em faltés, em sentia buit per dins. No era un sentiment nou, ja havia experimentat això abans. Vaig demanar el típic cafè amb l’esperança que només fos alguna cosa passatgera i que en el moment de deixar aquell establiment ja m’hauria refet del tot. No va anar així, em sentia fins i tot pitjor que abans. Ara el buit es va convertir en angoixa, em sentia molt nerviós i inquiet… No ho sé. Em vaig dir que havia arribat l’hora de trucar algú. Es clar, ara ho entenia tot. Aquell buit, aquella angoixa… M’havia descuidat el mòbil a casa.

Sandra Massuet_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX

Des que havia sortit de casa, notava que aquell dia seria molt estrany. La seva mare no parava de plorar i no li volia parlar. Ara estava anant cap a l’escola, aquell camí no era gaire transitat però sempre trobava algú conegut i el saludava, fins aquell matí, que tota persona coneguda que trobava estava trista o no el saludava. Era molt estrany perquè sempre es trobava amb les mateixes persones i sempre el saludaven. Va arribar al pati i va anar amb els seus amics i passava el mateix que amb tothom aquell matí. Va tocar la campana i es va asseure al seu lloc. En passar llista i arribar al seu nom un amic seu va dir: és mort.

Susana Meira_T PRO Compt. G1 LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja fa un mes que estic al teu jardí, tu estàs a dins de casa i no puc deixar de mirar-te amb detall, tots el dies, a través de la finestra. Sembles molt fort amb el teu cos robust però des del primer moment que ens vam veure desprens una calor amb molt sentiment.
Intento aconseguir el valor suficient per entrar a casa i confessar-te els meus sentiments. Ja estic a dins i tu estàs en un racó del saló. Ens mirem fixament amb molta alegria, però de cop i volta sento una calor molt forta, miro cap a terra i veig la catifa tota xopa. Ha arribat el meu final i no podem estar junts, l’amor entre un ninot de neu i una estufa és impossible.

Elena Oliveira_T PRO Compt. G1 LYCÉE COMTE DE FOIX

A Wikipedia es diu que la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. Per a mi és molt més que tot això.
Quan som petits som feliços, no hi ha res que ens preocupi i només tenim l’objectiu de riure. Però quan creixem veiem les coses dolentes de la vida, i en realitat el que ens hauria d’importar és aconseguir un únic objectiu: perseguir la felicitat fins que la tinguem als braços i poder abraçar-la com si fóssim sempre nens petis.
Perquè la felicitat és viure la vida amb colors, cridar, dir tot el que has de dir fins que et quedes a gust. Cantar-li a la mentida i somriure-li a la tristesa.

Marta Martin_3r A INSTITUT ESPANYOL

Quan vaig rebre aquella carta, la vaig obrir immediatament. En Manel mai m’enviava cartes i em va resultar molt estrany tenir notícies seves. Ràpidament vaig llegir-la i l’expressió de la meva cara va canviar. “Hola, Clàudia!
Sé que no parlem des de fa molt temps, des que jo vaig marxar d’Andor­ra. Recordaràs que alguna vegada t’havia parlat dels meus projectes i tu havies pensat que estava tocat del bolet.
Durant aquests anys, he iniciat alguns negocis i sense adonar-me, m’he convertit en un home ric. Estimada, vull demanar-te que vinguis i et facis càrrec de tot el meu imperi. Vull viure tranquil el temps que em queda.
Teu per sempre.”

Rubén-Lévi Desbonnet_3r A INSTITUT ESPANYOL

Un dia en Jean-Luc, que era al mercat del poble, va presenciar l’assassinat d’un venedor d’assegurances. La policia no tenia cap prova ni tan sols cap pista que els pogués conduir cap a l’assassí d’aquell pobre pare de família nombrosa. Però en Jean-Luc de seguida es va posar a investigar amb l’ajuda del seu millor, i únic, amic, el seu gos Chou. Pentinaren l’escenari del crim, parlaren amb amics i coneguts de la víctima, recolliren el testimoni de venedors i compradors. Després de dies d’investigació intensa, Jean-Luc i Chou van esbrinar que l’assassí no era altre que el cap de policia; aquest va ser arrestat immediatament.

Andrea Cervera_2n batx. cient. A EA BATXILLERAT

El braç surt de l’aigua. La mà s’ha endut una mica d’aquesta preuada substància que escamparà com una dolça pluja. L’arc descriu un arc aplanat per la tensió i la força del múscul que s’esforça per avançar. La mà entra dins l’aigua, una deliciosa sensació, un formigueig que recorre tot el braç començant per la punta dels dits i lliscant. El braç avança dins l’aigua fins al seu límit, fins a tocar l’infinit, i torna enrere empenyent el cos sense parar. I torna a l’origen, al principi del cicle, per seguir avançant i sentint.

Aloma Blanch_2n batx. cient. A EA BATXILLERAT

Arribo corrent, com sempre, però aquest cop no és el mateix. És tard, fosc i fa fred. El cor em palpita i tinc la sensació que res no serà com les altres vegades. Sóc conscient que em necessita i jo no hi sóc. Estic davant de la porta i tinc el cabell moll per la neu humida que se’m fon per l’escalfor del cos. No puc evitar mirar per la finestra i veure el que desitjo –sempre ho faig quan ell m’espera–. Però no es veu res, està tot fosc i em sento malament. Desitjava veure’l allà, al sofà, esperant-me, dormint… Però ja no hi és, s’ha cansat d’esperar… L’he fallat.

Miquel Sancho_2n secr. multi. CENTRE DE FORM. PROFESSIONAL

És cert que no podem parar el temps. Ara bé, depèn del punt de vista, es pot acumular o restar. No el podem tocar, ni veure, ni olorar, ni escoltar, ni tastar. Tanmateix ens envolta contínuament: cada segon, cada minut, cada hora. Els dies transcorren i tan sols som el temps que ens queda i el temps que hem estat. És tan immens que mai és suficient. És tan igual per a tots i tan diferent per a cada persona. És un regal? És un préstec que algun dia haurem de retornar? És el que més ens agrada fer? És el dia i la nit? És la dedicació d’un pintor en el seu millor quadre.
No ho oblidis: és el que vulguis que sigui!

Joan Martínez_2n secr. multi. CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Soledat, un sentiment positiu o negatiu? Un estat d’ànim, optimista o pessimista? He après a conviure-hi i em conformo. M’ajuda a prendre les meves pròpies decisions, ningú m’ho impedeix. Realment penso tot el que acabo d’escriure? El meu cor està ple de contradiccions. La soledat és benèvola? No. Estar sol i que ningú t’entengui és decebedor… Jo estic sol. No conec la felicitat. Sofreixo per dins. Cada dia és un dia ennuvolat. Sempre m’aixeco trist. Tanmateix, vull creure que en un futur no gaire llunyà trobaré un significat a la meva vida. El destí decidirà. Segueixo endavant!