Dia: 21 de novembre de 2013

Júlia Lacuesta_3r ESO ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA

La finestra. Juraria que he sentit un soroll. Miro cap a baix i veig una noia sobre un toll. Una noia feta pols, tacada de sang i demacrada. M’espanto. Em giro per anar-me’n, però ella està a la porta. Tanco els ulls i crido, però no produeixo cap so. La noia obre la boca fins al punt que es comença a transformar en un noi. El noi passa corrents, travessant-me i obre la finestra. Tot seguit posa un peu al marc i es deixa caure. Corro per tancar la finestra i poder anar-me’n, però no és una opció. És massa tard. M’he vist reflectida al toll, i ja sé com sóc. No tinc més opció. Corro escales avall i surto al món. Un nou món sense mi.

Ariana Daza_3r ESO ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA

Llegeixes mentre camines, avances pel camí de tornada a casa sense treure la vista del llibre que tens a centímetres de la cara, fascinat per una obra que conté la més interessant història que hagis llegit mai. El ritme de lectura és igual que cada pas, la teva respiració, marcada per cada coma, passes a dependre totalment del que llegeixes. El teu cor s’accelera en els moments més crítics, et rellisquen llàgrimes per les envermellides galtes als instants més tristos. Sents que no pots fer res per parar de llegir. La mare esperava a casa, però no vas tornar-hi mai, el llibre et va atreure tant, fins al punt d’entrar a formar-ne part.