Dia: 25 de novembre de 2013

Saray Paredes _3r A  INSTITUT ESPANYOL

Una tarda de tardor plujosa i freda estava mirant per la finestra. Les fulles queien dels arbres lentament i silenciosament. Ja no sabia què fer, no sabia si somriure o plorar, si una cosa estava bé o malament, estava confusa. Notava que el meu cor bategava molt fort i no podia quasi respirar, no podia més amb la meva ànima,  com si fos la fi del món. Vaig seure, notava el meu pols lent. Tot era silenciós. Solament s’escoltava el meu rellotge de cucut i els batecs del meu cor. Em sentia sola, vaig agafar un ganivet i em vaig tallar les venes, però abans de tot, vaig deixar una nota a la meva mare que deia: Estimada mare: t’estimo.

Ekaterina Smyshlyaeva_3r A  INSTITUT ESPANYOL

Va ser un somni. Un llarg somni. Tan llarg com anar al cel i tornar, tan estrany com veure flors al carrer en ple hivern. Al començament, em va embolcallar un dolç perfum de roses. Més endavant, la mestressa del perfum em va robar un petó i en un instant em vaig enamorar perdudament d’ella. Va fer seu el meu cor. Em sentia perfectament, tot anava fi com una seda, però de sobte, em vaig despertar. En obrir els ulls no en quedava res. Vaig intentar tornar a somniar. I va ser llavors quan em va tornar el meu cor, trencat. El perfum de roses ja no era dolç, els petons no eren desitjats. Vaig decidir que no tornaria a somniar mai més.