Dia: 12 de gener de 2023

Renata Inés Cirami Vallejo_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Sentia una punxada a l’espatlla, com si algú m’hagués clavat un ganivet o qualsevol arma afilada. No ho podia entendre. Per què sentia això? Per què!?
No tenia sentit, tot estava anant molt bé! Ho teníem tot perfectament planejat, ni una pedra sense remoure, ni un cable solt, res! Llavors em va venir la idea que podria ser el nostre enemic! Però tot i així no tenia ni cap ni peus! Com ho havia descobert? Ens estava espiant? Ho sabia des de fa molt? Com ho podia estar fent doncs!? Només érem el meu amic i jo! Ningú de més o de menys, sols ell i jo!
Em rodava el cap de tant pensar… Però de cop i volta ho vaig entendre…

Lucía Becerra Martin_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

No li agradava gens preocupar-se, però ja era massa tard.
Tenia el cap ple de pensaments negatius: I si s’ha escapat? I si l’han atropellat? I si li han fet mal?
Tenia molta por, podia haver passat qualsevol cosa. L’estimava moltíssim, a aquest gos. No volia imaginar res dolent, però no podia evitar-ho. Els seus pensaments l’enfonsaven, sentia que estava a punt de desmaiar-se i cada vegada es posava més nerviós. Va sortir al balcó per respirar aire fresc, però sense voler, va trepitjar alguna cosa tova que va fer un soroll estrident. Aleshores l’amo va començar a plorar d’alegria mentre deia: “Gràcies a Déu!”