ÚRSULA RODRÍGUEZ BOLOGNA_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Veig una noia, s’apropa a mi, la miro i m’abraça, l’aparto i penso, qui és? No la conec. Se’m queda mirant amb cara d’espant. Tot bé? Em pregunta. Sí, però qui ets? Contesto jo. Em mira com si hagués dit una animalada i em diu que és la Laura. Em quedo pensant… Laura? Jo no en conec cap, serà que m’ha confós? No ho entenc. Me la quedo mirant i em diu: Te’n recordes? Jo no entenia de què em parlava. Em torna a dir… Te’n recordes? De petites érem molt amigues. Jo em quedo pensant. Ja la recordo, la Laura era la veïna de la casa de la platja, sempre jugàvem juntes. Com has crescut, li dic, no et reconeixia. Ens mirem i ens abracem.