Tamara Caldas_3r A INSTITUT ESPAÑOL
Allí estava ell, més radiant que mai. M’estava esperant amb un somriure. Vaig començar a plorar. Quan em va veure va venir corrents i ens vam fondre en una abraçada. Feia temps que no sentia la seva calidesa. Ens vam separar i jo no podia parar de plorar, però no perquè estigués trista, sinó perquè estava feliç d’estar amb ell. Em va assecar les llàgrimes i vam començar a caminar. Mentre caminàvem em va dir: “Estic molt orgullós de tu, ets molt forta i ho has fet, has superat el càncer, me n’alegro moltíssim. T’estimo germaneta.” Després d’això, el vaig abraçar i no vaig dir res més, perquè amb aquella abraçada li ho vaig dir tot.