e_640

BET MERCHAN MOURE_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

El que em va dir la meva àvia abans de morir, no ho he oblidat en cap moment, i aquestes paraules se’m van quedar gravades. “Aprofita les experiències que et dona la vida, tant les bones com les dolentes, de tot se n’aprèn, així quan arribi el teu dia estaràs orgullosa del que has viscut. No miris mai enrere, mira sempre endavant i quan caiguis, torna’t a aixecar”. “No t’oblidis de les persones que t’han donat suport i han estat sempre al teu costat, i si hi ha algú que et critica o simplement que no li agrades, no et preocupis, mai agradaràs a tothom. L’important és que t’estimis a tu mateixa”.  I recorda que sempre t’estimaré!

ARIANA DE JESUS SILVEIRO_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Soc la Laura, o aquesta era jo abans d’obrir la porta aquell 13 de març a les 23:08. Encara em veig corrent cap al sofà, posant la tele, veure que parlaven d’algú armat i perillós, però sense donar-li importància i entrar a Netflix. Morta de gana, demanar una pizza. Entrar a Instagram i veure més coses sobre l’home perillós. Em va agafar una mica de por, però s’havia escapat d’una presó llunyana i això em va tranquil·litzar. Començava la pel·lícula i vaig oblidar la notícia, i només esperava amb ànsia la pizza, la meva panxa no parava de demanar-la a crits. Ding, Dong! Que ximpleta vaig ser pensant que era la desitjada pizza! Com vaig poder córrer a obrir la porta a la meva pròpia mort?

DANIEL MARTÍN GARÍ_3r B COL·LEGI MARE JANER

No sé com he arribat fins a aquest punt. Ara que miro enrere, puc veure els errors que vaig cometre. Ho he tirat absolutament tot per la borda. No queda res de la sort que vaig tenir en guanyar aquells diners ara absents. Entre cotxes esportius, roba i accessoris de luxe, grans banquets i festes… Per què vaig voler gastar-me milers d’euros només per tenir un rellotge de marca, si les seves funcions són les mateixes que un de barat? Tots els que gaudien de la meva companyia se n’han anat. Estic envoltat de deutes. He pogut comprovar que si tens més diners els valores menys. Ara toca tornar a treballar, així és com soc i seré feliç.

BERTA BURGOS_3r B COL·LEGI MARE JANER

Recordo tu i jo desperts de matinada. Recordo els nostres somriures i petons. Recordo quan parlàvem de tot, planejàvem els nostres viatges, els plans de futur. Tota la nostra història estava escrita. Recordo, però, aquell dia en què el “tu i jo” es va acabar i tot va canviar. Va deixar de tenir color. Van ser mesos difícils, fins que vaig entendre que no era jo, sinó tu; que darrere d’aquells bonics “recordo” també hi havia aquelles preguntes, aquell silenci i tots aquells dubtes que ara són veritats reveladores. Ja fa temps que tot això ha passat. T’he superat i em pregunto què ha estat de tu, de la teva vida amb aquella “amiga”.

Ana Margarida Costa Vale_3r A EA segona ensenyança de Santa Coloma

És increïble com et poden arribar a afectar els comentaris de la gent… Potser te’ls diuen com una broma, sense pensar les conseqüències, perquè sí, un simple comentari que “t’ho has de prendre amb humor”, m’han arribat a dir. Tu l’ignores, què has de fer? Però, l’endemà, el mateix. I així dia a dia: un altre cop el mateix comentari. “És broma, és broma”, et diuen quan veuen que t’ho prens malament. Broma? A mi no m’ho sembla… I més quan ho sents diàriament i se t’acaba ficant al cap, fins al punt que solament pots pensar en això. I per molt que saps que és mentida, te l’acabes creient. Realment és una broma? Per a mi, clarament, no.

JOAN ALEXANDRE CORTÉS SOCASAU_3r  EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Nois i noies de catorze i quinze anys tot el dia amb el mòbil i fumant pels carrers, amors declarats via missatge, parelles sopant absorbides pel WhatsApp, grups d’amics amb doble cara, concerts amb més atenció al telèfon que al cantant. Fins a on hem arribat? On són les trobades per jugar a futbol tot el dia? On són les cites romàntiques amb papallones a l’estómac? On és aquella colla d’amics en la qual pots confiar plenament? On són aquells concerts on tothom s’ho passava bé sense cap pantalla? La societat canvia amb el temps, noves generacions, noves prioritats… Hi ha algú que encara escolti les històries dels avis?

Noa Izaguirre Damazo_3ème J Lycée Comte de Foix

El cap de setmana vaig anar a Bilbao amb el meu pare i vaig anar a un bar del costat de casa a fer l’aperitiu amb els meus tiets. Després vaig dinar en un restaurant amb els meus cosins i el dia següent vam anar al camp amb els gossos i vaig  jugar amb ells. Els vaig llançar la pilota. Després vaig anar a comprar el pa amb el meu tiet i vam comprar roba per a mi: jerseis, vambes, una dessuadora… Al cap d’una estona em van portar amb cotxe a casa de la meva iaia, me l’estimo tant… I me’n vaig anar a passejar amb el meu gosset, Roki, i també vaig agafar gerds boníssims, eren boníssims. Vaig passar un super cap de setmana.

IZAR PINTO MUÑOZ_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

L’any 2005 Fernando Alonso va guanyar el Mundial de Fórmula 1 amb el Renault R25. El millor moment de Fernando Alonso va ser amb el seu monoplaça, que gaudia d’un motor V10 de 3,0 litres, de 900 hp i 19.000 rpm i  que assolia fins a 370 km/h. De les 19 carreres que es van realitzar al llarg de la temporada, va aconseguir 15 podis i 7 victòries. Gràcies també al seu company d’equip Giancarlo Fisichella, que va creure en ell i va estar sempre al seu costat. Va guanyar el seu primer Mundial el 2005, concretament el 25 de setembre a Hongria. I continua corrent a l’escuderia Aston Martin, amb el seu company d’equip Lance Stroll.

Gabriela diaz_3r A Col·legi Sagrada Família

Des del primer dia que et vaig veure vaig sentir una sensació… Alguna cosa encantadora, era una cosa com pessigolles a l’estómac. Cada vegada que em miraves em posava nerviosa i em sortia un somriure molt ximple… Cada vegada que arribava a casa esperava el teu missatge i la teva trucada fins a les 4 o 5 de la matinada. Algunes vegades dormint una trucada, i algunes dormint a casa de l’altre, te’n recordes? Estava començant a ensorrar-me de tu. El primer petó que ens vam fer sota la pluja el recordo com si hagués estat ahir, em dol pensar que ara no som res i ens tractem com a desconeguts, espero poder trobar-nos en una altra vida.

DANIEL BONAFÉ_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Tornar-se a despertar aviat, posar tots els llibres a la motxilla, esmorzar i anar cap a l’escola, retrobar-se amb els amics, tornar a parlar de l’estiu i saludar els professors, dir com de “molt bé” t’ho has passat durant la pausa de l’estiu i com ho trobaves a faltar. Tot el dia treballar, els deures haver de completar, o una falta de deures tenir, quan ets a classe has d’escoltar i intentar que el professor no et faci callar. Tornar a començar de nou és un bon enrenou, encara que em faci pal treballar un altre cop l’any que ve tornem amb el mateix problema de sempre de no voler treballar i haver d’empollar la nit i el dia.

ORIOL URREA_3r B EA Segona ensenyança d’ordino

Un nen volia tallar-se els cabells, però el que no sabia era que decidiria tallar-se’ls amb una màquina d’afaitar. Això li va donar més dinamisme i frescor, i al seu cap pensava que li creixerien ràpid i així tindria els cabells frescos quan arribés a l’escola. Tothom es preguntava per què sempre tenia la seva raó, i a tothom agradava. Estava content. Després de sortir, va anar a jugar al rugbi, tothom estava content i preguntava si era una aposta, però aquest nen responia que no, que només volia canviar el seu aspecte i que li resultava estrany dutxar-se després. Després d’uns dies, ho va mostrar a la resta de la família.

SARA BEAL BARROS_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Des que hem començat maternal només somiem en una sola cosa: baixar al pati dels grans. Cada dia, a l’hora del pati, des de la caseta de fusta, observem els nens com juguen, somiant algun dia poder ser allà, en aquell pati llarg, espaiós, amb porteries de futbol, cistelles de bàsquet i, el més important: el pati dels grans. Ja hi som, primer de primària, ara treballem, fem sumes i restes i ja comencem a llegir en altres idiomes. Ja no estem tot el dia jugant. Ho trobem a faltar, trobem a faltar ser al pati dels petits, el pati on passàvem tot el dia jugant i somiant poder algun dia baixar al pati dels grans.

EMMA GARCIA EL BACHIRI_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Les dietes extremes, els comentaris, les amenaces, els abusos, ser controlat per l’empresa, estrès en públic, persones fotografiant-te les 24 hores del dia, estar lluny de la teva família, 1h30 per dormir, tot el dia ballant, tothom recordant-te els teus errors, que et critiquin pel teu pes, no tenir vida privada i més coses. Jo sabia que passaria, però no pensava que hauria d’arribar a l’extrem de voler-hi renunciar. Molta gent vol ser ídol, però no saben els esforços que has de fer. Jo he intentat suportar-ho, però no he pogut, la gent pensarà que soc un covard, però no han parat d’atacar-me. He decidit suïcidar-me.

Ingrid Lasheras Cacais_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

I allà estava; amb el seu uniforme i el fusell sobre l’espatlla. Tenia dos fills, una dona i un gran cor ple de coratge i d’esperança, els quals li il·luminaven el rostre aquell matí fosc. Sabia amb certesa que guanyaria la guerra, una guerra que creia curta. Abans de marxar, però, va dir fermament a la seva família: –No estigueu tristos, tornaré aviat. I recordeu: ho faig per un món millor! Adeu! Van passar molts dies. I cada dia escrivia cartes amb milers d’alenades atrapades. Tanmateix, s’apropava el final de la lluita, i sabia que tornaria a casa. Però mai no es va plantejar, creant així més sofriment, que no tornaria a veure’ls.

ALBERT OLLÉ SERRES_3r A COL·LEGI MARE JANER

Sempre he somiat poder arribar a jugar a futbol professional, segurament com molts nens i nenes. El fet és que jo, ara mateix, estic enmig d’un partit, parlant amb mi mateix i, cada cop, posant-me més nerviós i intentant tornar a concentrar-me. És un penal decisiu. Si marco, guanyem, però si fallo anirem a la pròrroga. Miro l’àrbitre, que està a punt de xiular. Escolto el Benito Villamarín, que m’insulta. Ressona el xiulet de l’àrbitre. Ja puc xutar. Miro el porter. Agafo força. Veig el porter que s’ha llançat  cap a l’esquerra i jo he xutat a la dreta. L’estadi esclata. Pilota al pal. A jugar la pròrroga. Hem

MARIA VIOLA COMES_3r A COL·LEGI MARE JANER

Els pares sempre em van dir que no m’apropés a la costa. Si ho feia, els monstres se m’emportarien lluny. Però ja feia dies que no menjava. Estava sola, nedant enmig del no-res. M’hi vaig apropar. Amb molt de compte. Però no va ser suficient. Ara, em donen menjar. Bé, si no faig els exercicis, em castiguen. Trobo a faltar caçar. Estic sola, des de la mort de l’Hugo, no he parlat amb ningú. La meva aleta s’ha torçat. Ells menteixen, diuen que és normal, però això al mar no passa. Encara no he perdut l’esperança. Algun dia, la rutina canviarà. Oblidaré els aplaudiments i tots aquests ulls sobre mi. Seré lliure, tornaré a viure.

ORIAL CARPA ROJERMAN_3r C EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Era de nit. Una parella estava conduint tornant a casa. L’home va posar la ràdio del cotxe i van anunciar una notícia esfereïdora: un boig s’havia escapat del manicomi i rondava per la zona. Quan la dona va sentir allò, va apagar ràpidament la ràdio i van continuar conduint. Uns minuts després, el cotxe es va aturar, s’havia quedat sense gasolina i l’home va sortir del cotxe per buscar una benzinera. Els minuts passaven, l’home no tornava. De sobte, se sentien cops al sostre. La dona va mirar al davant i es va quedar petrificada. Hi havia sang regalimant pel vidre. Més tard, la policia va arribar i va manar a la dona de sortir del cotxe i no mirar enrere. Ella no en va fer cas i es va quedar totalment en xoc quan va veure el boig donant cops amb el cap del seu marit.

IAN BOIX MARIN_3r C EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

És el 6 de juny de 1944, els americans es disposen a entrar a recuperar Europa i alliberar França. És per això que primer hauran d’entrar a Normandia per la platja on estan agrupades totes les tropes nazis. M és un soldat de primera d’infanteria que es disposa a fer fora als nazis de França. M està molt nerviós, té molta por que el matin. Clar, qui no en tindria? Quan està dins de la barca repassa el pla de la lluita amb els companys: entrarien per darrere de la platja per agafar els nazis desprevinguts i aprofitar l’ocasió per arrabassar el control de França als alemanys. Quan arriben a la platja, els nazis s’adonen que els americans han entrat i han obert foc contra ells. M s’obre pas per les trinxeres i mata tots els nazis que troba allà fins que acaba la missió i marxa.

Noa Godoy Riba_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Alta. Cames estilitzades. Glutis rodons. Cintura marcada. Pits voluminosos. Clavícules aparents. Espatlles estretes. Coll llarg. Llavis carnosos i colorits. Dents blanques, alineades. Somriure perfecte. Nas fi, petit. Pòmuls alts i marcats. Ulls grans, estirats. Cabells llargs. Dits fins. Ungles esmaltades. Pell suau, sense pèls ni cicatrius. Joies discretes, però sempre posades. Talons alts, vestit. Elegant, veu dolça… Et deus pensar que és una dona perfecta; doncs no, només és una sèrie d’estereotips que ens destrueixen la vida a totes. El que és bonic és que som totes: diferents. Siguis com siguis, no canviïs. Ets perfecta!

Jan Escofet Lludet_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

El meu final no està lluny. El veig. Em sento trist, però alhora tranquil. Hi ha gent que em cuida, però no sé qui són. Em donen el menjar triturat. Em dutxen. Em canvien els bolquers. Se m’escapa tot i no me n’adono. No ho puc evitar. Passa constantment. Mai no sortiré d’aquí. M’entristeix molt passar el final de la meva vida així. Soc com un nen petit: estic tot el dia assegut sense poder parlar ni caminar. Quan era petit em passava el mateix. Cuidadors que m’eren completament desconeguts em vestien, m’alimentaven, eren amables amb mi. És trist, ho sé. Però, al cap i a la fi, molts naixem i morim cuidats per estranys.