Òscar Rodríguez_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Estic mirant Es fa fosc, una gran pel·lícula de terror que emeten a la televisió. Se’n va la llum i vaig a veure si s’han fos els ploms, però tot està correcte. Vaig corrents cap a la finestra més propera a la recerca d’alguna altra finestra il·luminada o d’algun punt de llum, però no veig res, tot és fosc. Vaig cap a la porta de l’entrada a veure si trobo un veí, però la porta està tancada i no s’obre ni amb la clau. Solament puc esperar. M’assec recolzant l’espatlla a la porta. Puc distingir al passadís la silueta d’un home d’estatura mitjana. Espantat, començo a cridar i a donar cops, però ningú no em sent, només el meu assassí.
Mes: novembre de 2013
Sempre ho recordaré
Emma Brightley_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Estic al darrere, sola, esperant el meu torn per sortir d’aquí. Ningú m’havia dit que això em passaria. Ningú. Tampoc ho haurien endevinat mai. Mai. Els crits d’allà fora són esfereïdors, més del que em podia imaginar. Sento els trets, i com travessen el seu cos. Quina sensació més estranya. Encara que estigui aquí a dins, sento la baralla de fora a l’estómac. I ara la mort d’ell. Dintre meu, la nena ingènua de fa cinc minuts em diu que el salvi, però és tard. Massa tard. Aquí t’enterro, innocència, amb aquesta escena: el perill de mort d’ella i la mort d’ell. La salvació de la meva àvia, i jo, i la mort del llop que quasi ens mata.
Hola!
Francesc Gonzalez_SML2 C. de Formació Professional
Hola, volia dir-te que t’estimo. No t’ho dic sovint però des que et vaig veure em vas enamorar: una mirada, un petó, una abraçada, una amistat. M’has cuidat sense que t’ho demanés, m’has donat tot el teu amor sense esperar res a canvi. Ens hem enfadat i ens hem perdonat. M’he equivocat, t’he decebut però sempre m’has recolzat, animat, ajudat, aconsellat, m’has ESTIMAT i m’ESTIMES! El temps transcorre. M’he fet gran. Els meus sentiments no han canviat però has d’entendre que ja no penso ni sóc com abans. No, no ploris, mai em perdràs. Sí, ara hi ha una altra dona a la meva vida però tu sempre seràs única i especial. Un petó mare.
Una passió
Ana Ferreira_SML2 C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
M’encantes! Desitjo arribar a casa i presenciar com m’esperes amb els braços oberts. Quan entro i et veig és com si el dia s’il·luminés de cop. Em trec totes les peces que m’han oprimit al llarg del dia, m’estiro, em relaxo i tu amb una sola carícia aconsegueixes la meva felicitat. Ets la passió de la meva vida. Quan estic trista sempre ets al meu costat tant per fer-me companyia com per eixugar-me les llàgrimes. Ets l’únic capaç de consolar-me. A més, sigui l’hora que sigui respectes el meu cansament, els meus canvis d’humor, només cal que acluqui els ulls i tu, silenciós com sempre, m’aculls dolçament. T’estimo moltíssim, LLIT.
Últim error
Alex Ridgway_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Allà va ser on el vaig veure. L’enorme rellotge de sorra, ara trencat pel vent del nord, amb tot l’escampall de vidres al voltant, ara lliures. Feia anys que anava buscant el gran rellotge de sorra, el llegendari. Em vaig ajeure al terra, recolzat sobre els genolls, i vaig plorar per les vides perdudes en aquell viatge, per l’esgotament, per la desesperació. I per això, no em vaig adonar qui se m’estava acostant. Aquest va ser el meu gran error, l’error que va canviar el curs dels esdeveniments. Quan a la fi, vaig aixecar el cap, era massa tard. Ja m’estava esperant. La dama de sorra, estava allà, mirant-me.
Justícia ?
Celia Soto_3r F EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Considero que a vegades, hi ha determinades lleis i normes que són injustes. Dic injustes perquè hi ha lleis que m’avergonyeixen. El graffiti, per unes persones és un art, i per d’altres, és vandalisme. Per tant, il·legal. El toreig, per alguns, és un art i per d’altres, és un espectacle absurd que dóna mort públicament a un animal. En moltes ciutats és legal. Jo considero més raonable i just defensar una expressió artística que no fa mal a ningú, que no pas una afició taurina que causa un patiment innecessari a un animal.
Els meus nous veïns: l’Albert
Raquel Da Costa_Terminal STG LYCÉE COMTE DE FOIX
Els meus veïns no es deixen veure gaire. L’Albert, el fill dels veïns, no surt mai. Em vaig començar a fer tota mena de preguntes. Un dia vaig anar a casa dels veïns per a veure què passava. Vaig veure l’Albert jugant a la consola i vam anar a fer un tomb amb la bicicleta. El seu pare el va veure i va començar a escridassar l’Albert. Al dia següent, portava el braç enguixat. ¿El seu pare el maltracta? Vaig malpensar així. Finalment, vaig voler confrontar-me amb el seu pare. Immediatament, després vaig sentir vergonya perquè vaig acabar descobrint que l’Albert tenia una malaltia als ossos i, amb qualsevol copet, se li podien trencar.
En una nit qualsevol
Bernat Izquierdo_Terminal SB LYCÉE COMTE DE FOIX
En una nit qualsevol X es va enamorar de Y en la discoteca Àlgebra. La va mirar com un catet al quadrat i el seu cor es va agitar 2,7 graus en l’escala Richter. Després de besar-se, van fer números i estadístiques. Però, els comptes no sortien: la hipoteca, la família… Va ser llavors quan Pi va entrar en l’equació enrotllant-se amb Y, 3,1416 vegades. El binomi inicial es va transformar en un trio. X es va sentir desplaçat, com una minúscula fracció. Un quart, i volia deixar-la, dos, assassinar a Pi i el restant, oblidar-ho tot. Finalment, X en un acte de desesperació, va obligar a Pi, a punta de funció, a multiplicar-se per 0.
Fer un pas, per a complir un somni
Cristina Pujal_3r A Col·legi Ana M. Janer
Estic sola davant d’una multitud de gent, em queden segons per tirar-me a l’aigua. Tanco els ulls, m’imagino que estic sola, penso a complir el meu somni i em concentro. La gent en silenci, l’aigua de la piscina no es mou, el jutge crida el meu nom, em poso nerviosa i alhora m’intento relaxar. Salto a l’aigua, m’hi deixo la pell. Els resultats, van dient noms, i no sento el meu, i em decebo… A la llunyania, algú pronuncia el meu nom. De cop, m’emociono, salto, crido amb molta eufòria… Havia quedat en primera posició, no m’ho creia, el meu somni s’havia complert. Aquell dia vaig aprendre que sempre hem de fer un pas endavant.
Floc de neu
Alessia Lopedote_3r A Col·legi Anna M. Janer
Obro els ulls. La boira rogenca m’anuncia que avui és el dia. Miro el fanal des de la finestra i espero. De sobte, el veig caure lentament seguit de molts altres i iniciant, només per a mi, una dansa que m’hipnotitza. Arriba el torb reclamant protagonisme i tots ballen frenèticament d’un lloc a l’altre. Sento la mare: “Dutxa’t, vesteix-te, esmorza!” Vaig cap a la parada, però encara tinc un segon per atrapar-lo i retenir-lo dins la mà. És el meu primer floc de neu i avui me’l mereixo perquè l’he esperat durant molt de temps.
Adéu
Saray Paredes _3r A INSTITUT ESPANYOL
Una tarda de tardor plujosa i freda estava mirant per la finestra. Les fulles queien dels arbres lentament i silenciosament. Ja no sabia què fer, no sabia si somriure o plorar, si una cosa estava bé o malament, estava confusa. Notava que el meu cor bategava molt fort i no podia quasi respirar, no podia més amb la meva ànima, com si fos la fi del món. Vaig seure, notava el meu pols lent. Tot era silenciós. Solament s’escoltava el meu rellotge de cucut i els batecs del meu cor. Em sentia sola, vaig agafar un ganivet i em vaig tallar les venes, però abans de tot, vaig deixar una nota a la meva mare que deia: Estimada mare: t’estimo.
Aroma de roses
Ekaterina Smyshlyaeva_3r A INSTITUT ESPANYOL
Va ser un somni. Un llarg somni. Tan llarg com anar al cel i tornar, tan estrany com veure flors al carrer en ple hivern. Al començament, em va embolcallar un dolç perfum de roses. Més endavant, la mestressa del perfum em va robar un petó i en un instant em vaig enamorar perdudament d’ella. Va fer seu el meu cor. Em sentia perfectament, tot anava fi com una seda, però de sobte, em vaig despertar. En obrir els ulls no en quedava res. Vaig intentar tornar a somniar. I va ser llavors quan em va tornar el meu cor, trencat. El perfum de roses ja no era dolç, els petons no eren desitjats. Vaig decidir que no tornaria a somniar mai més.
Quiròfan
Elena Bartumeu_4t B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Em vaig estirar a la llitera i la doctora em va tapar amb un llençol finíssim. Tenia molt fred. La sensació que em va suposar que em moguessin des de la sisena planta fins a la planta on estava el quiròfan no va ser agradable. A mesura que m’anava movent la sensació de fred era més intensa i cada cop tremolava més. Quan vaig arribar a la planta de quiròfan, hi havia una porta mecànica de metall que s’obria com si fos un muntaplats d’aquells antics. Un cop dins em van posar una agulla al braç per injectar-me el sèrum. Després d’això no recordo res. Em vaig despertar i estava al llit de la meva habitació amb la meva mare al costat.
Llegint una estona
Joan Arias_4t B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
L’altre dia vaig prendre la iniciativa de llegir una estona, així que vaig anar a agafar un llibre al meu despatx. El llibre que vaig agafar era sobre assassinats. Era un home que estava a casa seva llegint i, de sobte, va veure com un home armat entrava a casa seva. La porta es va obrir i l’assassí va matar l’home. En aquell moment vaig decidir tancar el llibre. Vaig obrir la finestra i vaig veure com un home armat entrava a casa meva per assassinar-me.
Descalça
Lara Barajas_1r Bac Pro. Com. LYCÉE COMTE DE FOIX
El carrer, per fi el carrer. Cascos, play, volum al màxim, cigarreta, encenedor. Inspira, relax, expira. M’agraden els carrers solitaris, els afores de la ciutat, llocs on encara no s’han fixat per construir-hi i industrialitzar el petit trosset de natura que queda. I hi toca el sol. S’hi pot veure roques. L’aire pot volar a pler, sense murs ni parets que l’obstaculitzin. El que no veurem és molta gent, i això és el que més m’agrada. De vegades m’agrada caminar sola. Admirar el que m’envolta, tot i que no sigui un paisatge de somni. Sense ningú amb qui parlar, a qui cridar, a qui estimar, sense ningú de qui fugir. Només jo i el món.
El treball
Tiago Silva_1r Bac Pro. Com. LYCÉE COMTE DE FOIX
Una cosa difícil a la nostra edat és aconseguir un treball. Perquè estem en una edat en què volem diners, només pensem en això a la nostra edat. Els patrons volen que tinguem pràctica en el treball, però si mai no hem treballat, què fem per assolir la pràctica? Per sort al nostre col·legi fem estades formatives i si treballem, per exemple, 3 setmanes, i si veuen que som productius, qui sap si podem tenir la sort que ens agafin d’extra per treballar els dissabtes i diumenges. Va ser el que em va succeir l’any passat: vaig fer dues estades i em van agafar per treballar, i la veritat és que és una cosa que m’agrada molt.
Les durícies de l’amor
Rebecca Ruiz_2n batxillerat C COL·LEGI SANT ERMENGOL
Va ser un amor a primera vista, quasi no va parlar però l’endemà ens vam retrobar. Els primers moments van anar com un guant, però a mesura que passava el temps, la notava amb molt mal humor, on li havia fet mal? Durant uns dies no vam saber res d’ella, fins que un matí, ens va agafar amb il·lusió i ens va fer un suau i dolç massatge que ens va fer relaxar, i així ho va fer durant un temps. A poc a poc ens sentíem millor junts i ella procurava que tot girés al nostre voltant, sentíem com ens compenetràvem. Fa dos mesos que estem junts i us puc ben assegurar que la nostra relació és perfecta. Som les seves botes preferides.
El Mirall
Maria Castellanos_2n batx. C COL·LEGI SANT ERMENGOL
És de dia o és de nit? Estic trist o estic alegre? Tinc gana o no en tinc? No sé diferenciar el que és del que no és. No és culpa meua, és culpa d’ella; començo a patir el mateixos símptomes. Ella em mira tots els dies i a totes hores, i plora. Però no sóc jo, és ella. No ho veu? No pot veure el que jo veig? El que reflecteixo? Ella veu un cos que no és el seu, jo no reflecteixo un cos prim d’una noia que no menja i plora. Però, no ho veu, veu un cos d’una noia grassa, no pot veure la realitat i confon el meu reflex amb la seva realitat. Com la puc ajudar? No puc, la meva feina és reflectir.
Un nou món
Júlia Lacuesta_3r ESO ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA
La finestra. Juraria que he sentit un soroll. Miro cap a baix i veig una noia sobre un toll. Una noia feta pols, tacada de sang i demacrada. M’espanto. Em giro per anar-me’n, però ella està a la porta. Tanco els ulls i crido, però no produeixo cap so. La noia obre la boca fins al punt que es comença a transformar en un noi. El noi passa corrents, travessant-me i obre la finestra. Tot seguit posa un peu al marc i es deixa caure. Corro per tancar la finestra i poder anar-me’n, però no és una opció. És massa tard. M’he vist reflectida al toll, i ja sé com sóc. No tinc més opció. Corro escales avall i surto al món. Un nou món sense mi.
La història d’un lector
Ariana Daza_3r ESO ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA
Llegeixes mentre camines, avances pel camí de tornada a casa sense treure la vista del llibre que tens a centímetres de la cara, fascinat per una obra que conté la més interessant història que hagis llegit mai. El ritme de lectura és igual que cada pas, la teva respiració, marcada per cada coma, passes a dependre totalment del que llegeixes. El teu cor s’accelera en els moments més crítics, et rellisquen llàgrimes per les envermellides galtes als instants més tristos. Sents que no pots fer res per parar de llegir. La mare esperava a casa, però no vas tornar-hi mai, el llibre et va atreure tant, fins al punt d’entrar a formar-ne part.