Mes: novembre de 2013

MARILYN DA SILVA_BTS B
LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig agafar el cotxe i vaig anar cap a l’Esso de Santa Coloma per comprar vodka i poder començar la festa amb els meus amics. Anava amb el meu Audi tranquil·lament passant pel costat de Pyrénées, passant per la plaça de les Arcades i continuava baixant. Quasi arribant a l’encreuament de la Stela encenc una cigarreta i de cop i volta una persona creua la carretera i fa que se’m descontroli el cotxe. Hi ha hagut un mort, jo. Després de l’accident van repintar les línies de la carretera i els va resultar impossible fer-les rectes, sóc jo, vull deixar el meu rastre. Si vols fixa-t’hi, les veuràs a elles i a mi també!

MIKAEL ENES_BTS B
LYCÉE COMTE DE FOIX

La història comença amb un noi que mira per la finestra i veu un porquet volant. No és un porquet normal i cor rent, sinó que és molt arrodonit i de color rosa. Cada vegada se n’anava més lluny i lluny. De cop i volta, apareix una vaca volant que no és una vaca normal i corrent, sinó que és molt arrodonida i de color rosa. De sobte, una ovella volant apareix. No és una ovella normal i corrent, sinó que és molt arrodonida i de color rosa, però aquesta porta un fil. El noi tot entusiasmat obre la finestra i intenta agafar el fil, però cau. El noi surt volant. No és un noi normal i corrent, sinó que és molt arrodonit i de color rosa.

AITANA YAÑEZ_3ème F
LYCÉE COMTE DE FOIX

No busquis entendre-la, només viu-la. No et deixis guiar ni influenciar per ningú, ser tu mateix, només així aconseguiràs el que vols, potser seràs la persona més important del món, qui sap? Fes el que et faci feliç. No miris endarrere perquè no podràs canviar res, tampoc miris endavant perquè no saps el que t’espera. Estimaràs, perdràs i retrobaràs gent important. Quan la teva vida arribi a la fi i pensis en ella te n’adonaràs que a la fi, l’únic que et queda és l’amor de la família. I potser recordaràs allò que et van inculcar des de la infància, ”els diners no fan la felicitat” i pensaràs: efectivament, els pares tenien raó.

ÈRIC CERVÓS_3ème F
LYCÉE COMTE DE FOIX

Sabeu vosaltres lectors el difícil que és escriure un relat? No! I encara més si és de 640 caràcters. Un relat ha de ser molt ric en lèxic, en expressions. Sempre amb adjectius i complements del nom… A mi m’agrada perdre el temps així. Però a vosaltres, ara us demano que deixeu de llegir. Marxeu! Aneu amb la família, amb els amics i sortiu a passejar o a fer esport o a gaudir de l’art, de la música … Però sobretot, no us quedeu perdent el temps davant d’un televisor o d’un videojoc. Us semblarà estrany el que us dic però, no us imagineu com de ràpid passa el temps! Fins que no sigueu més grans no us n’adonareu. Sortiu, us anirà bé!

CARLA MOIX_1r batxillerat B
INSTITUT ESPANYOL
Les gotes d’aigua queien amb fluïdesa i li mullaven els cabells. Era un dia fosc, el cel semblava trist. Mirava l’horitzó. Portava tots els dies de la seva vida escoltant el mateix discurs, però aquell dia era diferent. Tenia ganes de canviar, provar de ser feliç, sentir-se lliure. S’havia guanyat aquest dret. Sabia que els pares volien el millor per a ella, però el millor d’uns és el pitjor d’altres. I ara, sentia el maleït soroll d’una última esperança per salvar la seva vida. Cinquanta metres semblaven deu mil metres i cinc minuts de vida semblaven dos segons per reconèixer que no hi havia lloc per a la llibertat en la seva vida.

CLÀUDIA ACHÉ_1r batxillerat B
INSTITUT ESPANYOL
Les nou del matí. La claror lletosa que entra per la finestra m’ha fet obrir els ulls. Sense llevar-me del llit miro fora. És un dia fred, ennuvolat. Aviat començarà a ploure. Decideixo aixecar-me i, abans de posar els peus a terra, miro on són les espardenyes. Encara mig adormida, vaig a la dutxa. Em fico dintre, obro l’aigua calenta i m’hi estic una bona estona. Em vesteixo i vaig a l’estació d’autobusos a recollir la Júlia, la meva germana. Quan la veig, vaig corrents cap a ella a fer-li una forta abraçada, feia mesos que no la veia. Em diu que m’ha de donar una notícia. Està embarassada de quatre mesos i es dirà Pol. Fa sol.

Marc Crespo _1r DEP AEL C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Em dic Marc, tinc 16 anys i visc i sóc d’un país petit. Mai a la meva vida m’imaginaria a mi i als meus amics matar els nostres familiars, destruint ciutats o simplement amb una AK-47 entre les mans. Per què ells ho han de fer? Com és que existeixen més de 300.000 nens soldat arreu del món? Nens robats, segrestats o arrancats de les seves famílies per convertir-se en assassins sense sentiments. Obligats a drogar-se, a sofrir i a renunciar a les seves vides sense cap tipus de motiu. Per què nosaltres vivim amb 3 àpats diaris, aigua potable, menjar, llit, sostre i escola, i seguim queixant-nos perquè no tenim el nou joc de la PlayStation?

Gerard Buenache_1r DEP AEL C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Quina colla de ganduls… això no és un esport… quin poc esforç… només moveu una mà… això és un esport per als vells… amb aquest esport no arribaràs mai a ser famós… segur que ets molt dolent… Quan la gent em diu tot això, m’empipo perquè en realitat, per mi, sí que és un esport, és l’esport més practicat al món, és un esport on el teu propi rival et respectarà més que a les pròpies normes d’aquest esport… Per què la gent parla del que desconeix? Per què la gent parla malament quan no sap què és de veritat? Per què la gent parla malament quan no sap tot el que significa realment, per a mi, el tennis taula?

Edoardo Amisano_2n ECO I SOCIAL EA BATXILLERAT
Cada matí em desperto a la mateixa habitació, a la mateixa casa, al mateix barri pobre de cada dia. Surto de casa i l’únic que veig són persones com jo, a les quals el país les ha abandonat a la pobresa i a la criminalitat. No hi ha treball legal aquí, només d’il·legal i de qualsevol tipus. Intentem sobreviure amb l’esperança d’una millora que no arribarà mai. Molts ja han caigut, uns en les drogues i d’altres en la criminalitat, però jo sóc diferent. La vida és un joc i jo continuaré jugant-hi fins al final. Possiblement acabaré perdent però ho vull intentar.

Ladis Baró_2n ECONÒMIC I SOCIAL EA BATXILLERAT
El local era ple de gent. Eren gairebé les dotze de la mitjanit i cada cop hi entrava més gent. Jo estava força nerviós. Aquella nit un gran grup de rock havia de tocar en aquell indret. La gent estava impacient i alhora excitada probablement a causa del efectes de l’alcohol. Em vaig acostar a la barra i vaig demanar un gintònic amb la intenció de desfer-me d’aquella angoixa que s’havia apoderat de la meva ànima. Havia arribat el moment de la veritat, els llums es van apagar, la multitud va iniciar uns aplaudiments que se’m van fer eterns fins que vaig tocar el primer acord amb la guitarra. El concert havia començat i la nit prometia emocions fortes.

Natàlia Carranza_1r Batx. A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Vaig començar a sentir quelcom que m’envaïa, petjades de petits membres sobre el meu cos. Formigues de tonalitats fosques pujaven en grans masses arribant a velocitats incontrolables per les branques de l’arbre de fulla caduca, indicant l’arribada de la tardor. Estaven perdudes, cadascuna anava per camins diferents, elles mateixes l’escollien. No podia més, me n’havia de desfer, les notava molt a prop. De sobte, vaig obrir els ulls, la foscor m’inundava, vaig decidir apartar aquelles formigues amb les meves pròpies mans, quan em vaig adonar que estava esclavitzat, encadenat en un arbre. Les tribus enemigues m’havien enxampat.

Sheila González_1r Batx. A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Néixer. Créixer. Reproduir-se. Morir. Quatre fases de la vida plenes de calaixos, quatre etapes de les quals n’hi ha una que sempre està present: créixer.Vivim la vida com el que és, sense preguntar-nos el seu sentit, enyorant l’ahir, vivint l’avui i desitjant el demà. En la nostra existència passem bons i mals moments; són aquests els que ens fan créixer per dins i millorar dia a dia com a persones. Un dels calaixos és el de les decisions que condicionen l’avui i dibuixen el demà. Quan aquest s’obre, a dins hi trobem la responsabilitat perquè gràcies a aquesta som el que som i com som. Créixer al cap i a la fi.