Vanessa Marinho_3r D INSTITUT ESPANYOL
L’Anna era una noia que havia començat aquell curs a l’institut. Des del primer moment que va veure el Matías, Cupido li va tocar el cor i ella es va enamorar d’ell. Ell era un noi que no es feia amb ningú, anava a les seves classes, però sempre es trobava sol, mai tenia companyia. Un dia, al menjador, ell es trobava sol i ella va decidir anar a parlar-li. Quan l’Anna va seure a la cadira, ell no va dir res, però va agafar les seves coses i se’n va anar. La noia va veure com ell l’ignorava però ella no es desanimà i l’endemà, li va dir que esperés, que solament volia parlar un moment. Ell la va escoltar i a poc a poc es van enamorar.
Si no menges Res no pots Ser tu
Laia Bautista_4rt E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Tenia por, molta por. Cada dia em despertava amb por per si l’endemà em despertaria o no. Era per la lluita que tenia cada dia per no veure’m al mirall i amb l’aigua que substituïa el lloc del menjar. El meu cos em feia fàstic, perquè estava obesa o això era el que jo veia… Fins que vaig tenir la força de voluntat per afrontar la veritat. Vaig veure qui era jo de debò i, per primer cop, vaig reconèixer que el que tenia era una malaltia. Aquell canvi va ser molt estrany, mai m’hauria imaginat que estava esquelètica i no obesa com em veia jo. No em reconeixia, no era jo. Llavors, vaig entendre que si no menjava RES no podia SER jo.
Algun dia
Renato Veloso_4rt E EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Tot va començar un dia qualsevol, la mare plorava i el pare estava malalt, no sabíem quina malaltia era però era greu i molta gent ja la patia. Va passar el temps, i al final el meu pare va acabar ingressat a l’hospital. No entenia per què no podia estar amb nosaltres. L’únic que veia jo és que la mare plorava, sempre plorava. Un dia de visita a l’hospital ens vàrem trobar que ell ja no era a l’habitació, el metge va voler parlar amb la meva mare, mentre jo em quedava sol. El pare havia mort i jo no ho entenia. Han passat 10 anys des d’aquell 19 d’agost i ara el trobo a faltar. T’estimo pare i espero tornar-te a veure algun dia.
Quinze anys
Maria Marín_4t ESO COL·LEGI SAGRADA FAMILIA
Arriben als quinze anys. Per molts, és l’època crítica. Canvis, personalitat, amistats,… Molts comencen a actuar com adults. Comencen aquesta fase de la vida que encara no els toca, i sense voler ni saber-ho, destrueixen l’etapa que més útil els pot ser. Ser adolescent no és fàcil enlloc. Després, passen els anys, ja convertits en adults, alguns d’aquests adolescents intenten reconstruir les peces d’aquelles joguines trencades, peces d’un trencaclosques ara ja. I no s’adonen que mai tornaran a tenir els quinze anys, que aquells temps anomenats joventut, que ells ara ja han perdut, mai tornaran, no els podran reconstruir.
Món= Societat + injustícies
Anna Mitjana_4t ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Un floc de neu cau sobre la mà descoberta. Es desfà amb rapidesa degut a la calor que desprèn el teu cos. Aquest procés et causa una lleu cremada. A continuació un glòbul líquid descendeix fins a l’abisme del teu rostre. Cau al mateix lloc que el floc de neu. Seguidament alcés la mà, cada cop més encesa per les brases que s’acumulen a poc a poc. Ressegueixes el teu rostre i descobreixes que un riu d’aigua dolça l’envaeix. Un sentiment d’injustícia, impotència i empatia irromp en el teu ésser. Busques una resposta. Ningú sembla adonar-se del que passa. Vius en un món on tothom té coneixements, però ningú sembla poder aplicar-los.
Ella
Ona Pujol_4t C EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA
Fa deu anys que sóc al seu costat. Des del dia que la vaig veure els meus sentiments per ella mai han canviat. El meu amor és impossible ja que per a ella només sóc un amic. Prefereixo ignorar el meu cor i seguir amb ella que dir-li que estic enamorat i arriscar-me a perdre-la. Però no sé si podré resistir gaire més. El cor se’m trenca cada cop que està amb un altre noi. Però el que em reconforta és que tots marxen de la seva vida i jo encara hi sóc. No em puc ni imaginar com seria la meva vida sense ella. Ella és com una droga per a mi. Estic malalt, malalt d’amor. Però ella sempre ho desconeixerà; és el meu secret més ben guardat.
3,2,1
Marina Lorente_4t C EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA
Ja sé la data, falta una setmana. Entrenaments més nerviosos. He d’estar llesta per al dia i veure si els entrenaments han servit d’alguna cosa. Avui és el dia. Estic nerviosa. Els músculs se’m tensen. Les mans em tremolen. Ho he de fer el millor possible. Intento deixar la ment en blanc, ho aconsegueixo. El meu objectiu és la meta. LLESTOS? Crec que el meu cos ho està. JA! Agafo aire, les meves cames van soles, tot passa molt ràpid he de donar el màxim en tan sols uns segons. El cor s’accelera, ja queda poc, intento avançar els meus rivals. 3, 2, 1. Ja he acabat, em sento cansada però orgullosa de la meva cursa: he fet marca.
Ella
Michael Meira_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Era un dia del tot normal a la nit. Estàvem sopant en un restaurant mentre que ella va sortir amb els seus amics. De sobte, ens van trucar dient que era a l’hospital perquè s’havia desmaiat. Jo no sabia què passava, però els meus pares van anar corrents a l’hospital mentre jo era a casa tranquil·lament sense saber què havia passat. Quan els meus pares van arribar em van dir que anés a dormir i ho vaig fer sense dir res. Uns minuts més tard vaig escoltar uns crits de desesperació i em vaig aixecar sense fer soroll per veure què deien els meus pares. L’únic que vaig escoltar és que ella tenia una malaltia anomenada esclerosi múltiple.
Pluja i enterrament
Vera González_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
L’Elena i en Tom havien arribat al motel feia poca estona. Havia estat un viatge llarg, amb la pluja entristint encara més els sentiments d’en Tom provocats per la mort del seu pare. No havia parlat en tot el viatge, i tampoc ho feia ara; s’havia tombat al llit i mirava el sostre. De vegades, fins i tot, plorava en silenci. L’Elena tenia por de l’endemà al matí, quan en Tom i ella haguessin d’anar a l’enterrament. En Tom seria capaç de suportar-ho? La nit va arribar sense que la pluja parés. Ja era mitjanit i l’Elena dormia. De sobte, va sonar el timbre. En Tom es va alçar i va obrir la porta. Es va tornar blanc com la paret. –Pare?
Tot és mentida, per tant, no tot és mentida
Èdgar Moreno_1r B batxillerat COl·LEGI SANT ERMENGOL
El trajecte de la nostra existència sembla que és un camí sense sentit, irreal. Tu ets el que dóna significat i valor a les coses i a les teves accions. La veritat no és dins meu ni tampoc dins teu. Malauradament, hi ha qui creu que posseeix una mica d’aquesta veritat i vol imposar-la als altres, aquesta és la base de conflictes, sofriments, plors i dolor. Hi ha mentides que passen per veritats, i veritats que et fan pensar que són mentides. Què és la veritat? Quan podem dir alguna cosa que és veritable o no? Quin és el mitjà per assolir la veritat? Preguntes i més preguntes. Filosofia.
La vida: una gran mentida
Anna Comas_1r B batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
T’has preguntat mai què passa pel cap de les persones? Què hi ha darrere de les màscares que tots ens posem quan estem amb algú altre? Jo sí, per això m’agrada asseure’m i observar la gent que passa. En aparença tothom és diferent: homes, dones, baixos, alts, rossos, castanys… Però tots tenim una cosa en comú: la mentida. Veus aquella noia que acaba de passar intentant riure de la broma que li acaben d’explicar? A casa la maltracten, però no s’atreveix a dir-ho a ningú. I aquell noi tan dur que està fumant a la cantonada? De petit se’n reien al col·legi i passava les nits plorant. Així que, la és vida una gran mentida?
L’inesperat
Inga Kvak_3r A EA 2A ENSENYANÇA ORDINO
M’he despertat amb la llum de la matinada. Després de romandre una estona en els meus pensaments, torno a la realitat i m’envaeixen el pànic i la confusió. M’adono que no sóc a la meva habitació sinó en un lloc molt estrany. Aquesta idea em provoca un sentiment aterrador i satisfactori a la vegada. Vull recordar-me de cada detall. Estic envoltada d’una vegetació meravellosa: arbres gegants d’un blau verdós amb les rames caigudes i flors… Alço la vista per observar els fantàstics ocells que viatgen pel cel. De sobte, sento un soroll i em giro alarmada. Puc distingir una noia, mirant-me fixament… S’endinsa en la selva. La segueixo…
Hi havia una vegada un ocellet…
Kassandra Mameghani _3r C EA 2A ENSENYANÇA ORDINO
Es va aixecar, cansat. No és fàcil viatjar tant en un dia i ocupar-se d’alimentar la família sent vidu. Tenia una mica de gana i va matar el cuc, se’l va cruspir i es va enlairar. Es va aturar en una branca. Però allà hi havia gat amagat. De sobte, va sortir un gat que se li va apropar. En veure’l, va intentar mantenir-lo a ratlla, però el gat va avançar. Només desitjava que girés cua. Però el gat només va moure la cua. Al gat li havia pujat la mosca al nas, així que va saltar, la mosca se’n va anar i el gat va matar-lo. Va menjar-se’l a cremadent i es va cremar les dents, però va valdre la pena: estava per a llepar-se els bigotis.
Història acabada
Francesc González_SML 2 C. FORMACIÓ PROFESSIONAL
S’obre el teló. Sóc jo, la introducció, estic sol i és fosc. No sé on sóc, ni qui sóc. Vaig d’aquí cap allà desorientat. Al meu voltant gent, algunes persones conegudes, d’altres, no. Tanmateix ella és aquí. S’apropa, m’abraça i, de sobte, comença el nus. Petons. Conflicte, ella m’ataca, jo escapo. Em vol ferir! Em defenso amb totes les meves forces. Vol assaltar el meu cor tanmateix el tinc ben bloquejat amb un mur, el meu cinturó de seguretat. Però, no ho entenc, què passa, la paret no hi és. Em quedo desprotegit. Finalment, la conclusió. No pot ser, m’he enamorat? No, no! BUM! L’amor m’ha cegat i m’ha matat!
Somnis
Alba Parra_SML 2 C. FORMACIÓ PROFESSIONAL
Et vull ara, en aquest precís instant, abans que la meva consciència s’ennuvoli i es perdi. El temps s’escola i vull aprofitar cada segon al teu costat. Vull buscar un lloc on puguem amagar-nos del món, on el temps es detingui i només existeixi l’espai, que ocupin els nostres cossos. Vull restar distàncies, perdre’ns en les mirades i apagar les nostres tristeses amb un petó suau, interminable. Vull que ens trenem dolçament com dos amants aferrats a un mateix cor. Vull que ens fonem en un sol cos per sempre. Vull… Torno a la realitat i m’adono que el meu somni és impossible…
L’e-cigarreta
Ricardo Gonzalez_3r F EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
La cigarreta electrònica és un sistema inhalador que conté una resistència i una font elèctrica per escalfar i vaporitzar una solució aquosa. El seu objectiu és deixar de fumar baixant progressivament els nivells de nicotina. Actualment, existeixen cinc nivells de nicotina i diferents sabors, com la menta, la maduixa o el mateix sabor a tabac. Una empresa americana ha fet una anàlisi a dues marques líders i ha trobat substàncies molt perjudicials per a la salut: el dietilenglicol i la nitrosamina. Personalment, tinc dubtes, ja que hi ha molta polèmica i no sabem les conseqüències que tindrà a la llarga sobre la nostra salut.
Els professors
Carolina Soliva_3r F EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
A l’escola hi ha molts professors i cadascun és diferent. Tenim els professors que no saps per què, però et cauen bé, fins i tot sense conèixer- los gaire. Els que a la mínima et posen un negatiu o una nota a l’agenda. Els que penses que et tenen mania, els que et separen per demanar qualsevol cosa al company i finalment, els que creuen que la seva àrea és la més important i l’única que tenim. És a dir, són excessius amb els deures. Et posen feina per a l’endemà o per a dos dies després. A vegades, per a una setmana després, llavors et posen massa feina de cop, sense pensar que tenim 11 àrees, una vida social i activitats extraescolars.
Microrelat
Claudia Cobos_TSTMG LYCÉE COMTE DE FOIX
Feia exactament set mesos que ho esperàvem. No hi havia dia que aquesta intriga no fos tema de conversa. El moment s’anava acostant però passava molt lent. Faltava un mes que seria un dels més llargs de les nostres vides. Els dies anaven passant i nosaltres ja desitjàvem que arribés ben ràpid. Van passar els dies, i ja ho teníem tot a punt. Feia temps que imaginàvem com seria. Finalment, aquest dia ja era allí. Vam carregar-ho tot: maletes, somnis, pensaments, ganes… Tot, cap al cotxe. I, per fi, tots dos vam emprendre el millor viatge de les nostres vides. Era el nostre “aixecar el vol”, el nostre camí. Força, seny i valentia.
La crisi? Un regal
Margot Llobera_TSB LYCÉE COMTE DE FOIX
La crisi és una oportunitat per a tots aquells que saben lluitar. Com va dir una gran ment: “No podem pretendre que les coses canviïn si sempre fem el mateix.” Si no hi hagués crisi no hi hauria res a millorar ni a superar. Per tant, sense crisi no hi hauria reptes, i sense reptes, la vida és una rutina. És, doncs, en la crisi, en la ruptura de la rutina i en la voluntat de superar-se on apareix el progrés. I és en el progrés, que comporta un optimisme que es transmet a l’entorn, on trobem un dels pilars de la felicitat; aquell estrany sentiment que arreu acompanya i que tant de sentit dóna a la vida. Ara és el moment d’emprendre.
Què n’opines?
Laia Guerrero_3r A COL·LEGI ANNA M. JANER
Quants creieu que la publicitat és certa? Doncs si ho creieu esteu equivocats, la publicitat és una mentida rere una altra. Quants cops us heu volgut comprar el cotxe perfecte, i el missatge que et donen és: “Compra-te’l i seràs feliç!” o “Compra-te’l i trobaràs el teu amor!” Què és això? Altres anuncis, de roba, on hi surt una noia, amb el conjunt posat. Evidentment, a ella li queda diví, però posa-te’l tu! Bé… la noia passeja, de sobte, un noi se li acosta, li demana l’hora i… Apa! dos més que s’han enamorat en un tres i no res! Quants us llegiu la lletra petita? Tranquils, és difícil! Les imatges aclaparen la nostra raó.