Mes: febrer de 2024

Meritxell Moutinho_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Una amiga em va proposar de fer bàsquet amb ella i vaig acceptar pels riures o més ben dit els “ha-has”. Anava cada dilluns i dijous a entrenar amb ella i no feia absolutament res, m’ho prenia tot amb conya. Només feia que riure i parlar amb ella. Al principi passava completament però el que no sabia i no m’esperava és que m’enamoraria i seria tota una passió per a mi. Ara segueixo amb aquesta passió i compartint-ho més que mai amb amigues. Ja fa 3 anys que faig bàsquet i encara no sé com agrair aquest miracle. He passat d’un petit equip que no feia res a l’equip dels meus somnis. No només s’estima a les persones.

Martina Garcia_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Són les vuit del matí, l’Olívia s’acaba d’aixecar. Baixa les escales i s’adona que hi ha un sobre negre a la porta. Encara que té molta intriga per saber què és, prefereix anar a passejar el gos. Segur que era una carta del banc. En tornar, veu que la carta no hi és. La busca per tot arreu. De sobte, un cop fort trenca el silenci, en arribar a la porta veu el sobre negre, però ara està ple de sang. L’obre i llegeix “aquesta nit et mataré”. L’Olívia comença a plorar, però en obrir els ulls s’adona que estava dormint. Baixa les escales i veu que d’un sobre negre que hi ha a la porta sobresurt una carta…

Santiago Girando_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Avui m’he aixecat i he vist que la meva sabata havia desaparegut. Quin misteri! On deu ser el meu calçat! Què li ha passat? Havia de posar-me les sabates ràpidament perquè m’havia llevat molt tard per anar a l’escola. M’estava preparant, l’únic que em faltava eren les meves sabates. Havien passat uns quants minuts i encara no les havia trobat. Per què no havia trobat cap parell de sabates en tot aquell temps? Vaig despertar la meva mare perquè m’ajudés a buscar-ne un parell, la meva mare no sé si té un poder però va trobar la sabata que faltava, si la meva mare no s’hagués aixecat aquell dia no hauria arribat a temps.

Anna Garcia_3r A COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Em sento sol, sense ganes. Aquesta tarda, en què ho vaig deixar tot per ella, és eterna i fosca. No sento res, cada vegada que intento tancar els ulls per esborrar el record del teu somriure, un cúmul d’emocions i pensaments envaeixen la meva ment sense deixar escapatòria. Per què? Per què has de fer sempre el mateix? Gràcies, gràcies per deixar-me amb la sensació que mai a la meva vida podré tornar a sentir-me viu. Una esgarrifança repassa tot el meu cos i fa que una gota de suor caigui fins als peus. Ara sé per què, des de sempre, els meus pares diuen que no saps el que tens fins que no ho perds. Ara que t’he perdut, sé el que tenia.

Arlo Fernández Silva_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

La meva vida estava a punt d’acabar i no recordava per què; un accident d’avió, de cotxe, d’ascensor… Llavors, em vaig posar a pensar en la meva vida, l’havia aprofitada? Què hauria pogut fer millor? Vaig centrar-me en els moments més feliços; en els meus pares i en el fet que m’havien ajudat molt, en allò viscut amb els amics, en les noies de qui m’havia enamorat. Tot això em va passar per la ment en un segon i em vaig adonar que en realitat havia estat molt més feliç i sortós del que em creia. Vaig reflexionar: de veritat s’acabava aquí? Em vaig jurar a mi mateix que si tot sortia bé, aprofitaria cada segon. I tu, a què esperes?

Ariadna Cuanca da Ressureiçao_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

No ens n’adonem però nosaltres, els joves d’avui dia, fem sempre la mateixa rutina de dilluns a divendres. Ens aixequem, ens dutxem, ens vestim, esmorzem, fem la motxilla i a agafar l’autobús amb els amics de sempre. I anem cap a l’escola i així es repeteix de dilluns a divendres. Sembla una màquina del temps que, quan passa el dia, torna enrere i ens fa fer cada dia el mateix i no vol que avancem. Estem atrapats en una màquina del temps? Estem en un món paral·lel on la nostra vida està controlada per alguna cosa que no som nosaltres? No ho sé, l’únic que sé és que demà és dilluns i tinc matemàtiques com tots els dilluns!

Dan Torres_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Argentina, un país meravellós. Té paisatges preciosos tant al nord, amb les cataractes d’Iguazú, com al sud, amb la Patagònia i la glacera Perito Moreno. És un país de platges, muntanyes, esports per gaudir i una gastronomia deliciosa i reconeguda. Però lamentablement en un país ric en minerals, cultura, paisatges i gastronomia, no tot és bonic, per culpa de tants polítics corruptes, que no pensen en el bé del país. Un país que quan governava Menen un peso era igual de fort que un dòlar i ara un dòlar són quasi nou-cents pesos. Hi ha una cosa que tinc clara, però, per molt pobres que siguem en diners sempre serem milionaris en valors

Malí Campolier Chanthaboury_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Vam sortir al pati. Estàvem tots en rotllana quan en Joan va treure un cigar i el va encendre. Jo mai havia fumat però tots els altres sí. Van anar-se’l passant entre tots i de sobte em va arribar a les mans. Com que veien que no tenia la intenció de fumar, em van començar a animar perquè ho fes. Ho havia de fer, no perquè volgués, sinó pel simple fet de ser com ells, de poder encaixar. Així doncs me’l vaig posar a la boca i ho vaig fer. Vaig començar a tossir i tots vam riure, jo inclòs. Però al meu cap, no em sentia ni millor ni pitjor, ni més integrat ni menys. En aquell moment només em sentia culpable de no haver estat jo mateix.

LAIA FERNÁNDEZ RUBIO_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

Aquelles paraules em van fer mal de veritat, van fer que el meu cor cada cop es fes més dèbil. Jo podia creure el que volgués, però el que em va fer més mal va ser pensar que aquelles ferides fossin familiars. Això va fer que aquell dolor llagués el lloc més profund del meu cor, fent que la meva ànima es trenqués en mil trossets. Tot i que aquelles paraules m’haguessin fet més fràgil, d’altres com: “Ets fascinant, no ho oblidis mai!” o un “Tu pots amb tot!” fins i tot un “Ets una noia encantadora i llesta!”, feien que aquelles ferides a poc a poc cicatritzessin en el meu interior, tot i que era conscient que mai no se n’anirien del tot.

DAVID SALAZAR GARCÍA_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER

A l’última pàgina del diari de l’àvia, vaig trobar una nota que deia: “La vida és un llibre en blanc; cada dia és una pàgina nova. Escriu la teva història amb amor”.  Aquella frase va canviar la meva vida, i des de llavors, cada dia és una oportunitat per omplir la meva pàgina d’amor i d’aventures. Ara, cada vegada que m’enamoro, miro les pàgines i intento no fer els mateixos errors d’abans. Segueixo el mateix camí amb els problemes. Les pàgines escrites m’aconsellen basant-se en l’experiència. Tothom hauria de fer el mateix, aquella frase canviaria la vida de molta gent i no pararé de compartir la frase de la meva àvia.

Rodrigo Fernandes da Costa_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Shawn Frost, un noi que jugava a l’equip alpí, amb només setze anys ja era molt bo i el volien molts equips. El Madrid li va fer una proposta i no la va deixar escapar. Va fer una molt bona carrera, amb deu Pilotes d’or, set Champions i dos Mundials. Només amb vint-i-set anys ja era el millor jugador, amb un gol com la volea de Zidane. Però tot va canviar per culpa d’aquell penal a la final del Mundial de 2014. En una jugada per empatar el partit li van fer un penal. I com Baggio amb el penal de 1994, Shawn Frost es va convertir en el dolent de la seva selecció. Dos dies més tard era mort. Un sicari el va assassinar al bar.

Jana Escabias_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Per fi! Les set del matí! Quines ganes, corre, corre! No puc fer tard a l’escola, és molt divertida. Ens han posat uns tobogans aquàtics i unes atraccions petites. Gairebé no fem classe i ens han posat més hores de les assignatures que més ens agraden. Els profes són molt enrotllats i, en lloc de treballar, ens posen al dia de tot el que passa dins del centre. Nosaltres també els expliquem el que passa entre nosaltres, evidentment. En acabar de dinar, fem una petita migdiada, per després fer una gran festa, amb música al màxim, i tots ballem, cantem, i cridem! Hi ha nens que es queden a dormir… No! No! No! Cinc minutets més!

Mariona Casa Montejo_3r B COL·LEGI MARE JANER

I allà estava ella sense saber què fer ni amb qui parlar. El temps li va donar una oportunitat i, entre mirades furtives, va trobar complicitat. Es van anar coneixent i l’amistat va anar creixent. El temps va voler córrer com una fera desbocada i va acabar massa ràpid. Van haver de tornar a les seves vides, però es negaven a perdre l’amistat. Passaven nit i dia parlant. Ignoraven la distància que el mar els imposava. Era com si l’altra estigués a la vora. De sobte, a poc a poc, les converses van escurçar-se i la complicitat va desaparèixer. La vida les va fer retrobar, però ja eren com dues desconegudes que mai havien creuat camins.

NEREA DÍAZ ESCOBAR_3r B COL·LEGI MARE JANER

Finalment havien arribat les vacances a la casa de la muntanya amb la família. Anar al llac i fer una barbacoa era tot el que necessitava. Però aquesta vegada no sentia la mateixa tranquil·litat. Se sentien cops a les parets i desapareixia el menjar. Segurament era paranoia, així que per oblidar-me del tema vaig decidir revisar la casa. En arribar al despatx, vaig caure i accidentalment vaig prémer una palanca, això va provocar que s’obrís un passadís entre els prestatges. Vaig endinsar-m’hi fins a arribar a una sala molt antiga, on hi havia un llit i un escriptori, però al girar-me una figura em mirava fixament des del passadís.

LLUMALAY MARTINS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Al racó d’aquell cafè, les mirades es van creuar. Ella tenia uns ulls cafè profund, i ell, ulls verd intens. El destí sabia que s’havien de conèixer. Paraules tímides, rialles nervioses, i aviat les seves mans es van trobar agafant una galeta que va encendre el foc del desig. El temps es va aturar mentre es començaven a conèixer i s’intercanviaven el que més li agradava a cada un, i a poc a poc van començar a quedar, parlar molt per missatges i es trucaven cada nit, i al cap d’un temps van començar a sortir. Avui, fa vint anys que estan junts i tenen dos fills en comú. Aviat tindran la casa que sempre havien volgut tenir.

MOISES MORAIS MARTINS_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

El 17 de juny de 2016, aquell dia que ningú s’esperava, em vaig despertar d’hora sense saber per què. Aquell dia que vas marxar del meu costat però del meu cor no. Va ser el pitjor dia del món. Semblava que m’inundava en les meves pròpies llàgrimes. Vaig fer 24 hores de viatge d’Andorra a Portugal i tornar, unes 10 intentant enganyar-me a mi mateix, pensava que era mentida, 2 dies sense dormir. El meu pare tampoc va dormir gens, perquè era el seu pare i a més va haver de conduir. Amb 8 anys, quedar-me sense tu va ser el pitjor. Et vas quedar en aquell llit anys, i ara em dones suport des de dalt. T’ESTIMO AVI I ET TROBO FALTAR.

BERTA AMAT CHARLES_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Tot a la vida era molt monòton: anar a l’escola, les classes d’anglès dels dimarts… Una setmana, la següent, i així fins a acabar la secundària. Estava avorrida. Feia diverses coses, però res m’entretenia. Mirava sèries, descarregava jocs… Res saciava la meva set. Vaig arribar a la conclusió que la meva personalitat era el problema. Observava als altres per tenir una idea que vaig executar a la perfecció. A poc a poc, els amics començaven a arribar. Era força divertit el temps amb ells, però no volia pensar que tot era fals. Continuo igual. Què faig? Tirar enrere és massa tard. Però… per què tirar enrere si ho puc fer més divertit?

Bernat Vitales Masó_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma

A l’antiga casa, el vell gos tancava els ulls per sempre. La família l’envoltava, somrient. Sabien que era el moment. Amb una llàgrima, va tancar els ulls. La mort era com una abraçada càlida, l’últim amor que rebia. Amb tendresa, van enterrar el vell amic al jardí, sota l’ombra d’un arbre que havia vist passar moltes generacions. Les flors de colors brillants recordaven l’alegria que el gos els havia portat. Les rialles del passat encara ressonaven a l’aire i sabien que l’esperit del gos romandria amb ells per sempre. La vida i la mort, tots dos compartint l’eternitat de la memòria. L’ànima del vell gos va fer florir aquell arbre.

JESSICA CAURRAZE _3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX

L’adrenalina!!! Sentir-te vibrar, viure a més de 400km/h, viure una vida increïble, deixar-ho tot, transmetre el sofriment al teu motor, deixar de cridar i fer cridar el teu tub d’escapament, comunicar-te amb el teu casc, sentir-te sempre escoltada. El motor és el teu únic amor, ell mai et fallarà, ni et criticarà, seguirà el batec del teu cor, la nostra unió serà infinita…Deixarem la gent parlar, deixarem la gent criticar, només haurem d’escoltar el batec del teu motor, el que fa vibrar el teu cor. La velocitat, la que dona sentit a la teva vida, la que et fa sentir alegria, i l’emoció de sentir-te viva.El motor és la meva vida…

Beatriz Da Silva _3ème A Lycée Comte de Foix

Era un home alt, elegant, amb molts valors i sempre disposat a donar bons consells. L’amor envers la seva família era el seu “leitmotiv”. Tots el volíem al nostre costat, i especialment jo. Era carinyós, pacient, amorós, sincer, especial, únic i amb una llum fascinant. Només podria dir meravelles d’ell. El futbol sempre va ser la seva passió, i s’hi va dedicar plenament. Porter, Jugador, entrenador, president. Malgrat no haver compartit cap moment junts, sempre sento la seva presència. Aquest home era el meu avi i ens va deixar dos mesos abans del meu naixement. L’adolescència reclama la veu dels avis. Sempre estaràs aquí. T’estimo!