e_640

Neus Serracanta_4rt D-E EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Estic preparada, nerviosa, i veig com la noia que està actuant va acabant la seva coreografia. La música para i la nedadora surt de l’aigua, s’espera que li diguin la puntuació i desapareix enmig d’abraçades de les entrenadores. Ja em toca. Surto, pujo les escales i em trobo davant de la immensitat de la piscina. Les grades plenes i tothom aplaudint. Em col·loco en la posició inicial i, quan comença la música, faig la primera figura, la segona, ara un braç, ara l’altre… Estic tan concentrada que no m’adono que ja estic acabant. Surto de l’aigua i m’espero a la puntuació. Tot ha sortit bé. Tant d’entrenament ha valgut la pena.

Clàudia Call_4rt D-E EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Després d’una llarga nit de llamps i trons, es fa de dia. La mare entra a l’habitació i veu que no hi és. Preocupada, avisa el pare. Ràpidament truquen a la seva filla, però el telèfon sona a la motxilla que és a la seva habitació. Aquella nit havia sortit de festa amb els amics, però encara no havia tornat. Els pares l’havien deixat sortir, però confiaven en ella i no la van esperar desperts. Després de trucar als contactes del telèfon de la noia es van assabentar que estava en un hospital de la zona amb un coma etílic. Hi van anar. En arribar, van veure-la inconscient. Sabien que es despertaria, però l’ensurt va ser majúscul.

Gloria Costa __2nde B LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia fred de gener. L’únic que s’escoltava eren l’anar i venir dels cotxes. Jo em passejava pel carrer pensant en els homes que havien de marxar a la guerra, i sobretot en la gent que jo coneixia. Vaig seure en un banc. Darrere meu es va parar un cotxe, del qual va sortir en Joe, es va seure al meu costat i em va dir que no anava a la guerra, que es quedava aquí amb mi. Jo estava molt contenta, no marxava, no es moriria. Tenia els ulls plens de llàgrimes, però no eren de tristesa, al contrari, d’alegria. Ens estàvem mirant als ulls. Em va estirar del braç cap a ell, i em va fer un petó. Era el millor dia de la guerra.

Anna Exposito _2nde A LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic a classe, no aguanto més. De cop, el professor diu que les classes ja s’han acabat. És molt estrany, encara falten dues hores per poder sortir. Sortim de classe, com sempre juguem a fet i amagar. Deu, nou…, encara no sé on em puc amagar, començo a córrer per aquell carrer buscant un bon lloc. Per fi veig un car­reró fosc, m’amago allà. No vénen a buscar-me. Torno per veure si els trobo però ja no sé on sóc. El carrer ja no és el mateix! Començo a córrer, però tot ha canviat. De cop, una ombra s’apropa cap a mi. No em puc moure. Què m’està passant? Aquella persona em toca i em diu: “Aleix, despertat! Ja t’has tornat a dormir?”

Aitor Garcia_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia com els altres, un cap de setmana sense importància. Vam anar amb el meu pare a caminar a la muntanya, a Engolasters, concretament. Vam pujar fins al refugi de Font Verd, estava esgotat, no podia més. Sort que m’esperava un bon dinar a casa d’uns amics.
Mentre anàvem baixant i amb el meu cos que no podia més, el meu pare va rebre una trucada. Li vaig demanar qui havia trucat, es va fer el sord i jo ho vaig deixar estar. Per fi, va arribar l’hora de dinar, a taula tothom reia i jo no entenia res. Llavors la meva mare va pronunciar unes paraules que van canviar la meva vida: “Estic embarassada”, i la vida va canviar.

Guillem Pascuet _3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Per què? Per què sí, per què no, per què viure, per què morir, per què rics, per què pobres, per què felicitat, per què tristesa,  per què esportistes, per què mandrosos, per què famosos, per què desconeguts, per què blancs, per què negres, per què números, per què lletres, per què el cel, per què la terra? I per què penso en aquest relat? Per què tantes preguntes per tot? Si al cap i a la fi el destí ho acaba decidint tot i no hi podem fer res, és ell qui decideix per nosaltres, estem en les seves mans. No cal fer-se tantes preguntes i demanar-nos constantment el perquè de les coses. I com he dit abans, el perquè de tot plegat.

Mariona Juárez_3r B EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA

A vegades ens queixem per mínimes coses i no ens n’adonem de tot el que tenim fins que no ens passa alguna cosa que ens canvia la vida totalment, suposo que això és el que li va passar a la Sònia, esquiadora de tota la vida que per una mala caiguda… ja no pot caminar… La Sònia es passava el dies a pistes i no estava ni un sol segon amb la seva família, però ells ho entenien, volien que la Sònia complís els seus somnis, suposo que després de tant temps sense veure’s, la Sònia no es sentia recolzada i a l’hora de la caiguda va jurar no tornar a passar tant temps sense ells…

Berta Casal_3r B EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA

–És perfecta per a la feina i la millor en el seu camp, pel que veig aquí, només farà falta un informe mèdic i podrà ràpidament incorporar-se a la feina, un cop se l’hagi fet me’l porta al despatx i ja estarà– diu l’home de l’entrevista que hi ha darrere de la taula del despatx –Vaja, un informe mèdic…– responc pensativa –Moltes gràcies– dic sense esma,seguidament m’aixeco de la taula i m’apropo a la porta on hi ha un cartellet que diu EXIT, sense dir un mot. Al carrer m’assec en un banc pensant en el que acabo d’aconseguir i en el molt que m’he esforçat, sabent que el meu grup sanguini en sentenciarà.

Ona Vicente_4rt A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Em llevo i veig un missatge de text: “Estic treballant, t’estimo petita”, enviat a les set del matí. Baixo a buscar un cafè a l’Starbucks, són les 9.32 del matí. Fora veig tota la gent amuntegada al carrer, uns cridant, uns plorant. Què ha passat? Pregunto a una senyora, que entre plors assenyala la gran pantalla de la plaça amb el dit. No pot ser… Les tor­res… Uns avions han impactat contra elles. Déu meu, el meu pare està treballant a la tor­re 1… Ha passat tot massa ràpid. Veig com, uns quants afortunats, surten de la torre, no el veig sortir. Conservo les esperances espero que pugui… Un moment, la torre 1… s’acaba d’enfonsar.

Sara Cáceres_4rt A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sé que res serà igual quan passis la porta. Sé de bon tros que et necessitaré més que mai i que no hi seràs per regalar-me un somriure, per abraçar-me i mirar-me als ulls o per agafar-me la cara i fer-me un petó. Sé que et trobaré a faltar com no he trobat mai a faltar ningú, perquè has estat tu qui, en aquest poc temps, m’ha fet sentir especial. Has estat tu la raó per la qual m’aixecava amb un somriure a la cara i desitjava arribar mitja hora abans només per poder romandre al teu costat, una estoneta més… Tu ets la persona a la qual em podria passar el dia mirant i no me’n cansaria mai, simplement perquè t’estimo.