Mes: maig de 2026

BENJAMIN TRUEBA_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era un dia com tots: m’aixecava per anar a l’escola. Però aquell matí va ser molt estrany, ja que la meva mare, amb por i disgust, em va dir: “Fill, si us plau, no hi vagis, avui; tinc un mal averany”. Però jo li vaig respondre que no em passaria res. En acabar d’esmorzar, vaig sortir de casa. De sobte, en creuar el carrer, s’apropava un camió que no havia vist i em va atropellar. Després d’una estona, sentia gent cridant i, sobretot, dues persones plorant. Estava estirat a terra quan em vaig quedar inconscient i vaig veure passar tota la meva vida en deu segons. De sobte, vaig obrir els ulls, i aquelles dues persones que ploraven eren els meus pares.

ALISON LONDOÑO RODRÍGUEZ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Estava amb la mare de la meva amiga. Vam passar el cap de setmana juntes a casa seva. Vam anar a les festes del poble. I vaig pujar a tots els jocs amb l’Abril. Amb la seva mare, la Rosabel, ens vam quedar fins a les quatre del matí. L’altre dia vam anar a la piscina. Quan estàvem prenent el sol, vaig sentir que l’Abril estava gelosa, perquè la Rosabel m’estima més a mi que a la seva filla. Això va crear uns moments molt tensos, però al final, les tres vam parlar i vam acordar que no em convidarien als seus viatges per no crear problemes. Encara que hagi passat això, era feliç perquè em trobava amb persones que jo estimo. 

ARNAU BOIXAREU PRAT_3r B COL·LEGI MARE JANER

Quan la vaig veure per primera vegada, vaig notar que tot s’aturava. Tenia una mirada que em feia sentir segur, com si el món fos una mica menys complicat. No soc bo parlant, però un dia em va agafar la mà i em va besar. Va ser un petó curt i perfecte; em vaig quedar sense paraules. Ara, cada cop que passo pel mateix lloc, em venen pensaments agredolços. Ja no hi és. Només em queda el record d’aquell moment que em va canviar per dins. Em pregunto si ella també recorda aquell precís instant, si encara guarda algun sentiment cap a mi. Jo no puc treure-me’l del cap i a vegades ploro i somric alhora. Llavors… penso en altres coses.

Nil Novillo_3r B COL·LEGI MARE JANER

I si parlem d’aquell moment, just abans de prémer el botó que revela les notes. El cor batega fort, la ment repassa cada classe, cada sacrifici, cada esforç, si ha estat suficient, o si podria haver estat millor. I en aquell instant tot és possible: la decepció o la sorpresa, un silenci incòmode o un somriure, potser un regal inesperat. Finalment, el dit es mou. Se sent un clic. La pantalla es carrega lentament. Les notes apareixen. No són perfectes, però tampoc dolentes. Són el reflex d’un trimestre amb moments bons i d’altres no tant. L’alumne somriu. Perquè sap que ha après, que ha madurat, que el trimestre ha valgut la pena.

Sarah Ruiz Font_3ème D Lycée Comte de Foix

És un dia molt important, són les Olimpíades. Comença l’entrenament. Tothom està molt nerviós. Es palpa la tensió entre gimnastes. És hora de competir, em sento el cor bategar molt fort. Em criden per sortir a pista, és el moment de gaudir… Ha estat el millor exercici de la meva vida! El públic està dempeus i no para d’aplaudir. Sento xiular i cridar, aclamen el meu nom. Cada cop el sento més fort, més a prop meu. De sobte començo a veure-ho tot borrós. Sento que estic a punt de desmaiar-me fins que… Just quan començo a veure una llum, em trobo la professora de francès mirant-me fixament. Quina vergonya! M’he adormit a classe. 

NOAH DELGADO BARBOSA_3ème D Lycée Comte de Foix

Era el dia perfecte, havíem quedat tots els amics per anar al Bike Park de Pal. Tots teníem molta adrenalina perquè volíem provar de fer salts que mai havíem realitzat. A la primera baixada, vaig fer uns salts nous i vaig mirar uns altres per a la següent baixada. Vam arribar a dalt de tot i va començar la baixada que no hauria volgut fer mai, però no es pot tornar enrere en el temps. A mitja baixada, a un salt bastant petit, vaig intentar un one hand i de sobte em vaig trobar estirat a terra i sense memòria. L’helicòpter em va traslladar a l’hospital. Una tendinitis i una forta commoció van ser el resultat d’aquell fatídic salt.

LEONOR SOUSA_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Avui m’he despertat a la mateixa hora de sempre, sense ganes d’anar a l’institut. El dia em sembla més fosc que els altres i… Sento una pressió al pit. La respiració, agitada. Intueixo que alguna cosa ha de passar avui. “Un altre drama escolar?”, penso. No ho sé. L’únic que sé del tot cert és que aquest món no em pertany. Agafo el meu diari i escric: “Ja no aguanto més.” Després, agafo les meves coses i em dirigeixo cap a l’infern, allò que anomenem “institut”. En arribar, obro el meu diari i hi descobreixo un missatge nou, un que no era meu: una resposta al meu crit silenciós. Posava: “Encara no és el moment.”

GABRIELA MURCIA_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Era el primer dia del campament d’estiu de la Jana. Estava molt nerviosa. En arribar, en tan sols unes hores, ja havia fet un grup d’amics. Era el millor campament al qual havia anat. Un dia, sense cap motiu, va començar a escoltar la veu de la seva mare cridant-la. En mirar per la finestra, es va trobar que estava nevant. Tot era molt confús. Només veia neu per tot arreu. De cop, es va despertar a la seva habitació mentre la seva mare li estava cridant. Va mirar el telèfon i es va adonar que era el primer dia de campament una altra vegada. En passar l’estiu es va adonar que aquell somni havia estat una premonició.

joshua prouheze_3éme H LYCÉE COMTE DE FOIX

La Sienna no entenia per què el Joan l’havia convidat al seu aniversari si sempre es reia cruelment d’ella. Tot i això, va acceptar d’anar-hi. Va invitar-hi també l’Alexandra, una amiga. Totes dues van arribar puntuals, però el Joan no sabia com entretenir-les. L’Alexandra va proposar-los de donar els regals i tallar el pastís, tots hi van estar d’acord. El Joan va obrir el regal de l’Alexandra i en obrir el regal de la Sienna es va trobar una sorpresa inesperada: un ganivet. La Sienna el va agafar i l’hi va clavar al coll, deixant-lo mort. La Sienna recorda, des de la presó, aquell moment com la seva millor venjança. 

BIEL TALÀS_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot començava amb un lleó sense dents. Els peixos cantaven reggae i el terra era de mel. Des que vaig veure aquell ocell amb corbata, semblava que els pets ja no fessin pudor. Jo anava amb un tricicle espacial perseguint un núvol, increïblement ràpid. Els ànecs eren molt grans i calbs perduts. El rei dels gossos em va dir que jo era l’elegit i em va donar una finestra màgica. Ballàvem sardanes amb les formigues, que eren arrebossar de peus elevats fins que el sol tenia vergonya. Quan me’n vaig adonar i vaig deixar de fer el ruc, la profe em mirava molt malament. No era una redacció sobre somnis, era un examen de francès. Genial, he suspès.

Enzo Palau Alcaide_3r B Col·legi Sant Ermengol

Sona el despertador. Jo, un nen de Zimbabwe de 10 anys, he d’anar a l’escola de dilluns a divendres. Cada dia he d’agafar la bicicleta, perquè el meu pare marxa i no em pot portar. Llavors agafo la bicicleta i el trajecte que faig és molt llarg.  El que faig és: sortir del poble, pujar la muntanya i arribar al col·legi. Quan vaig sortir del poble vaig veure la muntanya molt més alta. No li vaig donar importància i la vaig pujar igualment. En començar no em vaig adonar que era més alta, però cada cop sentia que em pesaven més les rodes. Era com si en lloc de rodes portés pedres. 

Joan Llucià Ferran_3r B Col·legi Sant Ermengol

Era un divendres a la una de la matinada, em vaig despertar estrany, sentia sorolls a baix. Em vaig aixecar per anar a veure què passava, i era la tele. Se’m va fer estrany perquè els meus pares no eren al sofà mirant la televisió. Vaig buscar-los per tota la casa i no hi eren. També vaig anar a veure si hi havia els cotxes, i sí. Vaig pensar que potser havien anat a veure la lluna plena a dalt de la muntanya on vivíem. Vaig agafar el cotxe i a la meitat del camí se’m va creuar un cérvol i de sobte em vaig despertar amb els meus pares mirant-me. Llavors els vaig dir: “he tingut un somni molt estrany.”

DYLAN ALVES_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dissabte vaig trucar al meu veí Jordi per si volia jugar un partit de futbol però ja estava anant cap al camp. Quan vaig arribar, el partit ja havia començat. Jugaven els Galàctics contra els de La Siprets. Observava el meu veí Jordi que juga molt bé. El partit era emocionant, però llavors, un jugador va aixecar el peu amb la intenció de fer mal a un adversari. Va començar a sagnar, tenia una ferida greu.  Això no va ser tot. El partit va seguir amb cops de peu amb la intenció de fer mal. Molts futbolistes van acabar ferits i amb ossos trencats. Quina catàstrofe de partit! Només un jugador va sortir il·lès, era el meu veí Jordi.

ERIC FERRIz_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nit d’estiu, dormia profundament amb la porta oberta per tenir corrent d’aire quan em va despertar un soroll terrorífic. Entrava lentament al dormitori. Estava mort de por i estranyament no em podia moure. Quan vaig aconseguir moure’m, la criatura va desaparèixer. No li vaig donar importància, però la nit següent va tornar a passar exactament el mateix. Vaig tenir coratge de dir-ho a la meva mare i ella va riure escandalosament, deia que era el gos que volia beure aigua i no em podia moure perquè patia un fenomen anomenat “paràlisi del somni” i que era molt normal. Vaig aprendre la lliçó i la nit següent vaig tancar la porta.

ANDREA SOARES LÓPEZ_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Estic sola a la sala de l’hospital. L’únic que sento és el rellotge que fa “tic-tac”. Després d’una estona arriba el metge i em diu que tinc càncer. M’han hagut d’ingressar. Els metges venien per donar-me el xarop i mirar-me les pulsacions. Jo em preguntava per què no em donaven una solució com a l’altra noia, i el que jo deia era: “per què a ella sí i jo no?”. Després de dos dies, els metges em van dir que me’n podia anar a casa, que el càncer havia millorat. En sortir, em van començar a xiular les orelles, tot es va tornar borrós i vaig cridar “ajuda!”; però ja era massa tard: em vaig desmaiar.

XÈNIA RAMÍREZ CAMINAL_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Eren les dotze de la nit i tot estava bé. La vida era una ruleta russa i els llums, una allau de colors. La música em rebotava i m’excitava tots els sentits. Al ritme de la música i amb aquell esclat d’emocions els meus amics i jo vam decidir consumir-la. Ja ho havíem fet més d’una vegada, quin problema hi podia haver? Sense pensar-m’ho dues vegades, la vaig prendre. De cop, una sensació d’alegria extrema i un riu d’emocions em van recórrer tot el cos, de dalt a baix. Llavors, enmig d’aquell esclat d’emocions, tot es va aturar. Quan me’n vaig adonar, ja era massa tard. Quan me’n vaig adonar, ja era morta.

ABIGAIL NUNES_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Sempre hi ha aquella vegada que vam aprendre a anar amb bicicleta. Encara que no sabéssim si cauríem, igualment ens aixecàvem. Jo penso que és veritat que passem per dificultats a la vida, però hem de ser forts i tornar-nos a aixecar, perquè per això som en aquest món: per viure allò que encara no coneixem. Així que si ets aquella persona que pensa que no és res, jo et dic que ets tot allò que les altres persones no poden ser, perquè tu ets únic/única. Per això, segueix els teus somnis, aquells que deien que no aconseguiries. Ets genial! Així com hi ha una primera vegada per anar amb bicicleta, hi ha una primera vegada per néixer.

RAPHAEL PACHECO_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia com qualsevol altre, uns quants amics i jo vam decidir anar a esquiar, com un diumenge habitual. El dia era perfecte: sol radiant, neu pols i molt pocs turistes. Ens ho passàvem molt bé, esquiant al Pas de la Casa, però en arribar a Grau Roig un vent infernal, com si Déu hagués bufat amb tota la seva força, va aparèixer de cop i volta. Com que visc al Pas, el primer que vaig fer va ser preguntar al pister si el sector seguia obert, i, com m’imaginava, no ho estava. Sense preocupar-nos, vam anar al Tarter per passar el temps. Vam seguir esquiant fins a l’hotel Nòrdic, on vaig deixar d’esquiar per tornar cap a casa.

IVAN FERNÁNDEZ SALVATIERRA_3r F EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Una nena que es deia Nina va anar a la cavalcada de reis per aconseguir caramels. Van aconseguir molts caramels i van tornar a casa. La mare de la Nina va posar tots els caramels en un gran pot i li va dir que rebria un caramel al dia. La Nina va intentar aconseguir el pot. Va intentar pujar escalant, però va caure. Finalment, amb un tamboret va pujar al moble. Va veure unes galetes que la van fer salivar. Va acabar menjant-les totes. Encara que li van agradar molt, li va entrar mal de panxa molt fort, li van entrar ganes de vomitar. Doncs va anar al lavabo i va vomitar. Doncs que finalment es va menjar un caramel al dia.

CARLES PLASENCIA GÓMEZ_3r F EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

El Joan vivia a Girona i li apassionaven les curses, sobretot les de motos. Aquell cap de setmana hi havia una carrera al circuit de Jerez i volia anar-hi, però les entrades ja estaven esgotades. Va preguntar als seus amics, però no va tenir sort. Finalment, en va trobar en una pàgina de revenda, tot i que eren molt més cares. Les va comprar igualment. Quan va arribar al circuit i va passar les entrades, es va posar nerviós. Tot semblava bé fins que el vigilant va descobrir que eren robades, i el Juan va acabar passant el dia a la comissaria.